Digueu-me perepunyetes i primmirat, però com que porto tota la meva vida ficat en una mena de croada per la preservació de la nostra llengua, malgrat haver arribat a la jubilació, no puc deixar passar ni una incorrecció sense que s’activi el meu mecanisme correctiu en forma d’observació que aporti l’esmena corresponent.
En el cas de les converses informals, procuro repetir les
paraules del meu interlocutor sibil·linament corregides per no resultar pedant,
impertinent o fins i tot maleducat.
Quan m’empasso el que m’arriba del televisor, com que no hi
he de posar cap mena de filtre, acostumo a corregir el mot o l’expressió
directament en veu no gaire alta per no molestar gaire la persona amb qui
comparteixo el sofà.
Fart de sentir la Melero dir “el xocolata” i “la pebre”, vaig
aprofitar el WhatsApp del seu programa per fer-li avinent que si no corregia el
gènere d’aquests dos mots em vindria algun cobriment de cor. No he rebut cap
mena de resposta, però diria que ha esmenat l’error.
Ja fa força temps que m’he fixat que el responsable del
doblatge de “El paradís de les senyores” (sí, no rigueu que els jubilats
disposem de molt de temps lliure per omplir) ha inventat un nou temps verbal en
llengua catalana. Es tracta d’un temps perifràstic de subjuntiu que no apareix
en cap gramàtica de les que jo conec.
En cada episodi apareix dues o tres vegades una expressió
del tipus: “Ja estic content que ho vagi fer tal com li vam demanar”. D’on han
tret la forma verbal “vagi fer”?
L’expressió correcta seria: “Ja estic content que ho hagi
fet com li vam demanar”, o bé “Ja estic content que ho fes tal com li vam
demanar”. En funció de si allò que ha fet és més o menys proper en el temps al
moment en què es parla.
De debò que m’agradaria posar-me en contacte amb aquest
prodigi lingüístic perquè m’expliqués com s’ho ha fet crear un temps verbal
nou. Algú el coneix?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada