PASSAR UN FENAL PEL CUL

Es diu quan un fet, un regal o un favor no et fa ni fred ni calor, és a dir que no hi dones cap mena d’importància, ni et sembla que ho hagis d’agrair. O sigui, que fas veure com si no te n’adonessis, com si et passessin la fina tija d’un fenal pel forat del cul. Entenguem com a fenal la tija d’herba llarga que creix als marges i que de petits fèiem servir per burxar al cau d’un grill, fent-lo sortir per capturar-lo i posar-lo en aquelles petites gàbies tan boniques on l’alimentàvem d’enciam.

“Jo ni li faig cap més favor. No és que demani que m’estigui eternament agraït, però almenys que no sembli que li han passat un fenal pel cul.”

FER PASSAR PER LA FEIXA DE BAIX

Aconseguir, normalment després d’una esbroncada, que algú cregui, que faci alguna cosa o que es comporti com desitgem. Té un significat semblant a l’expressió “posar a escaire” que fa temps que no se sent i a mi m’agrada molt. De vegades penso que a l’escola hem deixat de fer passar per la feixa de baix la mainada i resulta que ara ens adonem que “portem el carro pel pedregar”, vistos els resultats que esparveren a tothom.

“Aquell es pensava que podria fer el que li sortís dels pebrots, però ha acabat passant per la feixa de baix com tots els altres.”

FER MÉS NOSA QUE SERVEI

No és pròpiament una frase feta que s’hagi d’interpretar en sentit figurat perquè expressa directament allò que indica, però trobo que és una dita molt nostra i que val la pena mantenir. A casa, per exemple, la Dolo és la qui l’aplica amb més determinació i fa desaparèixer qualsevol estri o objecte que no tingui una utilitat específica o previsible en un futur immediat, mentre que jo soc més d’anar arreplegant-ho i desant-ho tot perquè mai saps si algun dia ho pots menester.

“Mira, aquest moble baix trobo que fa més nosa que servei a l’habitació de la mainada. I aquells dos cada dia necessiten més espai. Em sembla que el posaré al Wallapop i encara em veig amb cor de treure’n 10 euros.”

NO VOLER BAIXAR DEL BURRO

Significa no voler acceptar alguna cosa que és força evident, que tothom la veu, de vegades per amor propi, de vegades per tossuderia. Per contra, l’expressió “baixar del burro” es pot fer servir com a sinònim de desenganyar-se, caure la bena dels ulls, obrir els ulls, veure i acceptar la realitat. La imatge que il·lustra aquest text serviria per a una altra expressió: “no veure’n tres a cavall d’un burro”, que significa ser curt de vista i no veure-s’hi bé.

“He vist poques persones tan tossudes com el teu germà. T’ho creuràs si et dic que mai  no l’he vist baixar del burro?”

PASSAR-HI UN GAT AMB LA CUA DRETA

Expressió hiperbòlica que es deia quan alguna porta o finestra no quedava ben ajustada, o bé quan alguna peça metàl·lica venia escassa a l’encaix on s’havia de fixar. Té la seva gràcia haver-se fixat en aquests felins domèstics que, efectivament, van sovint tot ufanosos amb la cua dreta. Suposo que us heu fixat que aquesta posició de la cua correspon a una salutació afectuosa.

“A l’hivern ens fotrem de fred en aquesta sala. Fixa’t en la porta: per sota hi passa un gat amb la cua dreta.”

MOLTA FRESSA I POCA ENDREÇA

Es diu quan algú, abans de fer qualsevol tasca, en parla molt, fa grans preparatius, munta gairebé un espectacle, i al final resulta que la feina era minsa i de poca estona. En definitiva, s’aplica a qui, per fer veure que la seva feina és important, fa un desplegament de mitjans espectacular. 

“Quan veig l’estona que porta preparant-ho tot, em ve al cap aquella dita de molta fressa i poca endreça. A veure si m’equivoco!”

SER MÉS VELL QUE EL CAGAR AJUPIT

Es diu de les coses velles, passades de moda, antiquades. I de la manera com ens agraden els temes escatològics, no és d’estranyar que hàgim anat a buscar aquesta activitat humana d’evacuació que devem practicar en posició ajupida des dels inicis de la nostra existència.

“Què m’estàs explicant? M’ho vens com si fos el darrer invent que ha arribat a les teves mans i resulta que és més vell que el cagar ajupit.”

HOME DE MOLTS OFICIS, POBRE SEGUR

És una dita popular que fa referència a aquelles persones que saben fer moltes coses a mitges, que s’atreveixen amb tot, però que no en fan cap de prou correctament que els permeti ser reconeguts i guanyar-se la vida folgadament. En definitiva, que hi ha molts “manetes”, però que no us en refieu gaire. Però potser el significat més estès és el de qui es veu obligat a fer moltes feines diferents perquè amb prou feines arriba a final de mes. 

“Segons diu, ha après més de vint oficis, però em sembla que no me’n fiaria gaire, d’ell. Ja saps què diuen: home de molts oficis, pobre segur.”

FUGIR D’ESTUDI

Per eludir un tema que no ens interessa tractar o per no haver de donar la nostra opinió, de vegades portem la conversa cap a una altra banda, és a dir: “fugim d’estudi”. El sentit figurat és prou evident i té relació amb el fet de marxar de classe, anar-se’n de l’escola perquè el que s’hi fa no ens acaba de fer el pes. Té el mateix significat que "fugir per la tangent", tot i que aquesta frase sembla un cultisme afegit el segle passat perquè el concepte tangent no crec que sigui especialment popular. 

“Cada vegada que li he demanat un augment de sou, fuig d’estudi. No sé pas com fer-m’ho. Hauré d’esperar un dia que l’enxampi desprevingut.”

MENJAR MÉS QUE UNA LLIMA NOVA

És una adaptació de l’expressió “és una llima” quan es refereix a algú que menja molt i sense aturador. L’analogia és prou evident perquè una llima nova raspa el metall amb més eficàcia i per tant desbasta més fàcilment la peça metàl·lica que es treballa.

“És ben bé que estàs en edat de créixer, noi. Menges més que una llima nova!”

NO TOCAR NI QUARTS NI HORES

Es diu d’algú que parla sense cap mena de coherència, que desvarieja i no té clar el coneixement. Si és el cas d’una persona gran que repapieja, també se’n diu “fer catúfols”. Un rellotge que no toca ni quarts ni hores és un estri del qual no et pots fiar gens ni mica. Aquesta seria l’analogia que s’ha fet servir per aplicar-hi el sentit figurat. 

“Sempre ha sigut una mica rarot i força maniàtic, però ara ja no toca ni quarts ni hores.”

O CAIXA O FAIXA

Es tracta d’una expressió que suposa una decisió clara, precisa i ràpida, sense lloc a dubtes. Joan Amades la documenta en boca del general Prim. Es veu que un dia passava a cavall pel carrer de l’Argenteria i un home el va escridassar dient-li: “El que vol aquest és la faixa de general!” I en Prim li va respondre: “O caixa o faixa. I si voleu guerra, guerra tindreu”. En tot cas, significa el determini de lluitar i no tenir por a la caixa d’enterrament davant la possibilitat d’obtenir la glòria representada per la faixa de general. Segons això, sembla més lògic que digués “o faixa o caixa, però no canvia pas gens el seu significat.

“Vinga, nois, no ens hi pensem més que es va fent tard. O caixa o faixa!”