(Dia Mundial de les Ciutats)
El dia 31 d’octubre de 1541 es va inaugurar oficialment a la Capella Sixtina del Vaticà el monumental fresc de Miquel Àngel anomenat “El judici universal”. S’havia realitzat per encàrrec del papa Climent VII i més tard ho havia confirmat Pau III. El fresc, que ocupa tota la paret de l'absis de la capella, s’havia iniciat el 1536. Es tracta d’una representació de la segona vinguda de Crist i l’Apocalipsi, i és una de les obres més conegudes de Michelangelo Buonaroti. La pintura va provocar un escàndol considerable, perquè la trobaven inapropiada per a un lloc sagrat. Els bisbes consideraven que hi havia massa figures nues i que era més apropiada per a una taverna. Van acusar Miquel Àngel d'heretgia i es va intentar destruir l'obra, però el papa Juli III era tolerant i no ho va permetre. A la seva mort es va decidir l'esmena del fresc posant draps de puresa a tots els seus personatges.
(Dia Mundial del Fisicoculturisme)
Es pot considerar que el dia 30 d’octubre de 1975 es va acabar de fet la dictadura del general Franco. Degut a la malaltia terminal del dictador, l’aleshores príncep Juan Carlos de Borbón es va convertir en cap de l’estat de forma interina. Franco ja no s’aixecaria del seu llit a l’hospital i ens esperaven vint dies de “partes médicos” que es van fer eterns. La matinada del 20 de novembre el senyor Arias Navarro (aquell que semblava un 600 amb les portes obertes) ens anunciava amb un sospir de tristor la immensa bona nova per a la majoria de ciutadans. Amb la proclamació de Juan Carlos I dos dies després començava el que es va anomenar transició modèlica i que tots hem pogut comprovar-ne l’abast i els resultats amb el pas dels anys.
(Dia Mundial de l'Ictus)
Era el dia 29 d’octubre de 1969 quan Charley Kline, un estudiant del Network Measurement Center de la Universitat de Califòrnia Los Ángeles (UCLA), va enviar el primer missatge des d’un ordinador a un altre situat a 500 Km fent servir la xarxa ARPANET, precursora de l’actual INTERNET. Aquest assaig va permetre que el 21 de novembre d’aquell any s’establís el primer enllaç permanent entre les universitats de Stanford i la UCLA. Fixeu-vos en pocs anys el progrés tecnològic en aquest camp: 54 anys després podem tenir connexió amb tot el món des d’un aparell tan petit que ens cap a la butxaca i ens enviem missatges contínuament, fins i tot per dir-nos "Bona nit"!
(Dia Mundial de l’Animació)
A l’estat espanyol, tal dia com avui de 1982 el PSOE va guanyar les eleccions per majoria absoluta. Felipe González es va imposar amb el 48,4% dels vots emesos en uns comicis que van obtenir un 80% de participació (eren altres temps quan encara confiàvem en els polítics). Va obtenir 202 diputats dels 350 que hi havia al Congrés. UCD es va clavar una patacada considerable que va significar la seva desaparició: va perdre 155 diputats en relació amb l’anterior legislatura. L’Alianza Popular de don Manuel Fraga va quedar com a segon partit amb 106 escons. Qui els ha vist i qui els veu, els senyors Felipe González i Alfonso Guerra!
(Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual)
El dia 27 d’0ctubre de 1991, Turkmenistan es va convertir en la penúltima república que proclamava la seva independència de la Unió Soviètica (la darrera seria el Kazakhstan). S’havia aprovat en un referèndum celebrat el dia abans amb el 93,5% dels vots favorables. El nou estat va sol·licitar el dia 13 de desembre a Rússia, Ucraïna i Bielorrússia la inclusió en la nova organització creada i que s’anomenava Comunitat d’Estats Independents. L’ingrés del Turkmenistan va tenir lloc el dia 21 de desembre i va donar el cop de gràcia definitiu a la URSS, allò que en Putin anhela recuperar amb les seves ànsies imperialistes que no tenen res a envejar a les dels tsars.
(Dia Mundial de la Sogra)
Tal dia com avui de l’any 1863 es van començar a la “Freemason’s Tavern” de Londres les reunions per la constitució del que acabaria anomenant-se “Football Association”. Al Regne Unit havien començat a proliferar els clubs de futbol i calia posar una mica d’endreça a tot aquest món. Les reunions van acabar el 8 de desembre amb la constitució de l’associació que havia de regir el futur d’aquest esport. La reglamentació acordada va basar-se en una d’anterior elaborada a Cambridge i va introduir noves disposicions relatives a la pilota, a les dimensions del camp, les faltes i la mida de les porteries. No van poder consensuar el nombre de jugadors de cada equip i només van determinar que en cada partit s’acordaria entre els contendents. Fins a l’any 1981 no es va establir que el nombre de jugadors per equip seria d’11 com a màxim. Com que no hi ha imatges d’aquella època, ho il·lustrarem amb el primer equip del Barça (1903)
(Dia Mundial de l’Òpera)
La matinada del 25 d’octubre de 1983 l’exèrcit i la infanteria de marina dels EE.UU. transportats amb avió i recolzats amb helicòpters de combat van envair l’illa caribenya de Grenada, van ocupar els dos aeroports del país i van fer presoners cubans i soviètics per ordre directa de Ronald Reagan. En un sagnant cop d’estat perpetrat amb assessorament militar cubà, es va executar el primer ministre Maurice Bishop i 13 dels seus col·laboradors. Al cap d’unes hores van arribar a l’illa fins a 300 soldats d’altres països del Carib que van donar suport a l’operació. Aquesta invasió va indignar la primera ministra britànica, Margaret Thatcher perquè es tractava d’una excolònia anglesa. Es veu que fins el dia abans havia intentat dissuadir el president americà d’aquesta acció militar, però no la va escoltar. Ben al contrari, es va indignar en considerar que la negativa britànica a recolzar-lo era una mena de traïció després que haguessin ajudat el Regne Unit a la Guerra de les Malvines.
(Dia Internacional contra el Canvi Climàtic)
D’això només fa quatre anys, per a vergonya de la suposada democràcia espanyola. Tal dia com avui de 2019 el Govern de l’estat va aconseguir exhumar les restes del dictador Franco, els va treure de la basílica del Valle de los Caídos i els va traslladar al cementiri de Mingorrubio, a El Pardo. Van trigar 44 anys a poder realitzar aquesta reparació històrica i van haver de fer tràmits administratius i judicials durant un any i mig. Tota una fita de la exemplar democràcia espanyola. El xou que van muntar els franquistes al cementiri va ser considerable. Fins i tot hi va aparèixer un personatge detestable anomenat Antonio Tejero.
(Dia Mundial d’Acció per a la Supervivència Infantil)
A les 15:30 h del dia 23 d’octubre de 1940, entrava a l’estació d’Hendaya l’Èrika, el tren oficial d’Adolf Hitler. El tren d’en Franco va arribar amb retard (això ja ho arrosseguem de fa molt de temps). La trobada entre els dos dictadors es va fer al vagó de recepcions del tren alemany i també hi van assistir Serrano Súñer per la part espanyola i Von Ribbentrop per l’alemanya; l’ambaixador Eugenio Espinosa de los Monteros (de què em sona aquest nom?) en va quedar al marge. Del contingut de la trobada només en va transcendir que Hitler va demanar la implicació d’Espanya en la conquesta de Gibraltar per poder controlar l’estret, i també la participació en la conquesta de Líbia. Sembla que a canvi Franco va exigir recuperar Gibraltar i que el Marroc (sota protectorat francès) passés a mans espanyoles. Cap dels dos va cedir ni un mil·límetre en les seves exigències i per tant cadascú es va enfilar al seu tren i va fer marxa enrere. Potser va ser l’única cosa acceptable que va fer Franco durant tota la seva dictadura, perquè amb devastació produïda per la Guerra Civil, només hagués faltat emmerdar-se amb els alemanys, que de fet li eren molt amics i l’havien ajudat en la seva croada.
(Dia Internacional de la Tartamudesa)
Tal dia com avui de l’any 1859 (fa 164 anys) les Corts Espanyoles van declarar la guerra al Marroc després de tota una dècada d’estires i arronses, amb aldarulls i atacs a les places ocupades pels espanyols (Ceuta i Melilla). El govern britànic temia que els espanyols poguessin arribar a ocupar Tànger i per debilitar-los va reclamar un antic deute de 49 milions de rals i les garanties que es respectaria la seva sobirania a Gibraltar. Els espanyols van pagar religiosament i es van empassar el galàpet, però això va fer augmentar el seu pratrioterisme i les ànsies imperialistes que sempre els han mogut, i es van embolicar en una guerra amb el Marroc de la qual cal recordar les batalles de Castillejos, Tetuan i Wad-Ras amb les mortaldats corresponents. Un any i mig després (26 d’abril de 1860) se signava el Tractat de Wad-Ras amb el compromís del Marroc d’un pagament extraordinari que minava les seves migrades capacitats econòmiques i la sensació dels imperialistes espanyols que els guanys havien estat pocs per la seva victòria (allò que en una guerra sempre hi perden tots).
(Dia Mundial de l’Estalvi Energètic)
Fa exactament 94 anys (1929) que la borsa de Nova York extremament sobrevalorada va començar una caiguda imparable provocant el “Crack del 29” i la “Gran Depressió”. Tot i que la borsa de Wall Street va tenir una breu recuperació a meitat de setmana, va tornar a caure irremeiablement set dies més tard en el que s’anomenaria “Dimarts Negre”. Aquest dia es van posar a la venda 15 milions d’accions i no van aparèixer compradors. La confiança en la borsa s’havia dissipat d’un dia per altre. La gent va deixar de comprar a crèdit i la bombolla econòmica va esclatar aturant el creixement de tot el país. Havia començat la “Gran Depressió”. A partir d’aquí tot va anar caient en cadena: increment d’impostos, davallada d’exportacions, negocis a la ruïna, bancs tancats, i pèrdua de llocs de treball. Fins deu anys més tard no es va començar a recuperar el país. I apa, a esperar que el 2006 tornés a esclatar la bombolla i arrossegués tot el món a una altra crisi econòmica.
(Dia Mundial de l’Osteoporosi)
Fa només 12 anys (2011) que tal dia com avui ETA anunciava el cessament definitiu de la lluita armada. 3 dies abans la Conferència de Pau de Sant Sebastià els ho havia sol·licitat. Es posava punt i final a una lluita armada de 43 anys. Durant aquest període ETA havia assassinat 829 persones. En el moment de fer el comunicat van expressar que l’abandonament de la lluita era un compromís clar, ferm i definitiu. De moment, però, es van negar a lliurar les armes. Va ser una autèntica galleda d’aigua freda per als del PP que avui en dia encara enyoren l’existència d’ETA fent-hi referència sempre que poden i utilitzant el seu nom per desprestigiar el moviment BILDU a qui segueixen titllant d’assassins.
