PREMIS LITERARIS VALL DE SÓLLER

Em fa molta il·lusió fer-vos saber que m'han concedit el premi "Joan Marquès Arbona" de relats en l'edició dels Premis Literaris de Sóller d'aquest any.
L'obra premiada consisteix en un recull de 19 relats aplegats sota el títol "Maleïda pandèmia" que l'any vinent publicarà Documenta Balear. La impossibilitat de la meva presència en l'acte de lliurament del premi ha motivat que els fes arribar aquesta nota d'agraïment: 

El meu desig fora poder ser present en aquest acte, però malauradament això no ha estat possible. Permeteu-me almenys, i com a acte de descàrrec, que us faci arribar quatre mots d’agraïment i algunes breus consideracions al voltant de l’obra que m’heu premiat.
En primer lloc, vull deixar palès el meu més sincer agraïment pel premi que avui m’atorgueu i que per a mi té un valor i un significat doblement importants. En primer lloc, rebre el reconeixement d’un premi sempre resulta il·lusionant, i em motiva a seguir en aquesta tasca d’escriptura que la jubilació del meu ofici de mestre m’ha permès convertir en principal. D’altra banda, que una persona del Principat o del País Valencià rebi un premi literari a Ses Illes, que una persona mallorquina obtingui un guardó en un certamen literari a Catalunya o al País Valencià, o bé que una persona valenciana sigui premiada i reconeguda a les Balears o al Principat, és una demostració objectiva de la unitat d’una llengua que alguns s’entesten en voler fraccionar amb la perversa intenció d’acabar fent-la desaparèixer. Caldrà la ferma fraternitat de totes les persones catalanoparlants per enfrontar-nos a l’actual retrocés en l’ús de la nostra llengua, que desitjaríem poder revertir.
Pel que fa als relats que avui teniu la gentilesa de premiar-me, us faré cinc cèntims de com es van gestar i com s’han anat desenvolupant fins a convertir-se en un recull que conté 19 contes, el nombre dels quals ja us podeu imaginar que no és fortuït, ben al contrari.
A mitjan març de 2020 em vaig trobar confinat a casa, si fa no fa com tots vosaltres, amb més hores per omplir que no pas activitats per poder fer-les passadores, per tant em vaig proposar el repte d’escriure un microrelat diari, activitat que va tenir fidel continuïtat durant prop de dos mesos. De la cinquantena llarga de textos que en van sortir, en vaig triar 19, els vaig reescriure i ampliar amb la finalitat de convertir-los en relats amb un argument una mica més extens, i els vaig agrupar sota el títol “Maleïda pandèmia”. L’únic que els uneix, a banda d’una certa tirada a la fantasia, la ironia i l’absurditat, característiques molt presents en l’obra de Pere Calders, un dels meus referents en narrativa, és l’ambientació dels fets dins un confinament que mai no m’havia imaginat que pogués arribar a viure.
Preneu-los com una mena d’exercici en el meu etern procés d’aprenentatge de l’ofici d’escriptor, i en tot cas, considereu-los una crònica un xic estrafolària d’un temps que ens va desconcertar a tots i del qual encara ara no n’hem acabat de pair les conseqüències.
Reitero el meu més sincer agraïment per aquest guardó i, si ho trobeu escaient, prenc el compromís de ser present aquesta primavera vinent a l’acte de presentació de les publicacions d’aquests premis. Potser d’aquesta manera sabreu disculpar la meva absència en una jornada tan important per a tots vosaltres.
Una abraçada intensa des d’Osona, al cor del Principat.