“ESCARRANSIT”
En sentit propi vol dir escanyolit, migrat, poc fet, que no ha tingut el desenvolupament que calia. En sentit figurat també el fem servir per referir-nos a una persona mesquina, poc generosa.
La paraula és una variació del mot “esquinància” que és una malaltia força contagiosa del bestiar equí (cavalls, mules, rucs). La paraula ve del grec “kynágkhe” composta de “kíon” (gos) i “ágkho”, (escanyar). Segur que la paraula “ranci” també hi té alguna influència.
“La seva filla petita ja tenia quinze anys, pel cap baix, però era tan escarransida que amb prou feines n’aparentava deu.”
“Són tan escarransits que han de tenir els duros a cabassades. Has vist que l’home només ha deixat dos rals a la safata?”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada