Obrim els ulls
damunt la fina línia
que ens manté de
peus a terra temps i temps,
enlairem el cor
estels amunt, fent via a l’infinit
i sentim-nos
anodines i menudes engrunes d’univers.
Guaitem de lluny
estant la nostra vida grisa,
esbotzem l’absurda
closca protectora
i esquincem
efímers embolcalls intranscendents.
Aquest Nadal ens
escauria repensar-nos
des d’una estricta, pura, imprescindible humilitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada