Els meus primitius referents poètics, tenint en compte la meva primera formació en llengua castellana per imperatiu legal, abastaven Machado per damunt de tot, segurament perquè era una poesia viva, popular i molt comprensible. Després vindrien Espriu, Salvat-Papasseit, Martí Pol i alguns altres.
A Baeza, una ciutat que val molt la pena viure-la de prop i fer una caminada pel passeig de les muralles impregnant els ulls d'un infinit mar d'oliveres, vaig retrobar Machado que estava repassant un dels poemes que la meva memòria encara conservava intacte:
"Sobre el olivar,
se vio la lechuza
volar y volar.
Campo, campo, campo.
Entre los olivos,
los cortijos blancos.
Y la encina negra,
a medio camino
de Ubeda a Baeza"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada