ONADES

Amb l’oreig de la tarda xafogosa

pentinava memòria i mil anhels

i la brisa ensumava el teu somriure

ran de mar, amb l’onada persistent.

Mentre em deies, ulls clucs, mil renys amables

llambregava ben lluny amb seny escàs

somniant la pell bruna i salabrosa

que encisava amb esglai el meu afany.

Tots els blaus bressolats pel lleu oratge

s’acostaven a esborrar senyals de pas

dels teus peus amollats damunt l’arena

que enginyaven efímers viaranys.

Una vela punxent i platejada

retallava el cel gris cap a llevant

i singlava la pell bellugadissa

d’aquest nostre desert tan delejat

Transparents, el teus somnis abocaves

i cuitava a abastar-los amb els dits

per gronxar-los damunt la platja estesa

dreçant-los, amb un bes, a l’infinit.

Si l’enyor els meus ulls acaronava,

n’escapçava el filam descabdellat

el vol ras de les ales fugisseres

del gavot que es perdia cel enllà.

Ben al lluny, en un punt inabastable,

el teu fat, implacable i expectant,

romania dispost a plantar cara

als nous déus que menaven el meu pas.

Un esquitx sorprenia el lleu desvari

perlejant el pit nu i agosarat

i abrandava deliris de tendresa

amb la llum matisada cap al tard.