Vull creure que,
des d'algun dels teus indrets més estimats,
assegut en una pedra ran de camí,
el teu esperit encara filustra
entre molses i pinassa
la nova collita tardoral.
Vull creure que,
amb ulls murris i posat bonhomiós,
el teu esperit vetlla tothora
perquè seguim l'humil camí que ens vas traçar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada