Quan vam triar l’espai de Can Sebastià per a la presentació d’Arrels de pedra a Tona ho vam fer pensant en un indret acollidor, a la mesura del públic que hi pogués assistir. Ho vam encertar de ple: la seixantena de persones que s’hi van reunir divendres passat al vespre omplien tot l’espai i el feien agradable per a l’acte que teníem programat.
A tots els qui vau venir a fer-nos companyia, us vull agrair de tot cor la vostra presència i el caliu que vau ajudar a crear. No és gaire habitual trobar un grup tan nombrós interessat en una activitat literària d’aquesta mena. Això, em podeu ben creure, reconforta i em motiva a seguir en aquesta tasca interminable d’aprenent d’escriptor que fa anys vaig començar i que m’ha aportat un munt de satisfaccions.
Ara, quan ja han passat un parell de dies i m’han arribat un munt de valoracions positives de part dels qui hi vau assistir, repasso mentalment el desenvolupament de l’acte i m’adono que vaig agrair a l’Ester Puig la seva tasca en la realització del vídeo, a en Pep Simon, la Dolo Ayats i en Ferriol Calvet la seva col·laboració en posar-hi les veus... I m’adono d’un oblit imperdonable. No vaig pensar en mostrar el meu més profund agraïment a la persona que va portar el pes més important de la presentació, l’Helena Ges.
Per tant, aprofitaré aquestes quatre ratlles per esmenar el lapsus. Gràcies, Helena, per tot un munt de motius: per acceptar el repte de fer la presentació; per les teves paraules senzilles, sinceres i il·lusionades; pel to que vas saber triar, proper i espontani; per saber desvetllar la curiositat dels possibles lectors; per la valoració entusiàstica i benèvola de la meva obra; i, sobretot, pel fet que usessis l’apelatiu “amic” referit a la meva persona. Aquest tracte per part d’una exalumna és una de les coses més boniques que et pot aportar la professió de mestre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada