Avui estem celebrant la Festa Major de l’escola amb un ull posat a Barcelona, on una part del nostre cor, vestit de color verd, voldria ser per manifestar-se en defensa de l’escola catalana.
Ens sentim molt orgullosos de ser una de les primeres escoles del país que, ara fa 37 anys, va decidir aplicar la immersió lingüística quan aquest terme encara no s’havia inventat. D’ençà, la llengua vehicular d’aprenentatge de totes les matèries ha estat la llengua catalana, i això ha permès que prop de 2000 nois i noies que s’han educat amb nosaltres hagin assolit una formació cultural prou competent, i també un domini suficient, no només de la nostra llengua, sinó també de la llengua castellana oficial a la resta de l’estat.
Som molt feliços d’haver contribuït a la normalització de la llengua catalana i, d’aquesta manera, ajudat a cohesionar i vertebrar la societat de la nostra nació, aportant-hi dos milers de ciutadans i ciutadanes formades en valors de respecte a la nostra llengua, a la nostra cultura i també als valors democràtics i humanistes essencials que permeten que les societats puguin desenvolupar-se en pau, harmonia i llibertat.
Estem dolguts, íntimament dolguts i exteriorment indignats, per les darreres decisions del Govern central de l’Estat, sobretot amb les reflectides a la LOMQE (altrament dita llei Wert), una llei orgànica que no aporta res de positiu per resoldre els immensos reptes a què l’escola s’enfronta, i que ens transporta a un temps i a un model educatiu que tots crèiem superat.
Estem dolguts, íntimament dolguts i exteriorment indignats, per les sentències del Tribunal Suprem espanyol que qüestionen el paper del català com a llengua vehicular de l’ensenyament a Catalunya, i que ens obliguen a renunciat a un model d’immersió lingüística que s’ha demostrat exitós i que ha estat àmplia i positivament valorat arreu del món.
Estem dolguts, íntimament dolguts i exteriorment indignats, per l’atac a la normalització lingüística que s’està produint al País Valencià i a les Illes Balears, amb un menyspreu evident a la tasca de les escoles per la consolidació de la llengua pròpia als Països Catalans.
Des de la nostra fermesa indignada, adrecem als qui ens volen imposar criteris i normes des de despatxos ministerials i seus d’alts tribunals de justícia (persones que ignoren per complet què és una escola, què fa un AMPA, en què consisteix l’ofici de mestre), un clam unànime:
PER UN PAÍS DE TOTS, NOSALTRES DECIDIM ESCOLA CATALANA! Ho fem els qui un bon dia vam fer nostres les paraules de Salvador Espriu, que ens va saber obrir els ulls a la realitat de casa nostra i encara ens pot fer de guia:
ENS MANTINDREM FIDELS PER SEMPRE MÉS AL SERVEI D’AQUEST POBLE
I ens comprometem, com ho hem vingut fent durant tots aquests anys de recuperació i consolidació de la nostra llengua i de la nostra cultura, a seguir treballant des de l’escola per assolir la plenitud nacional amb un respecte escrupolós a totes les llengües i totes les cultures que han volgut conviure a casa nostra. I reiterem el clam que ara mateix està omplint els carrers de Barcelona, amb les veus que hi ha arribat des de totes les contrades del país:
PER UN PAÍS DE TOTS, NOSALTRES DECIDIM ESCOLA CATALANA!
