VERGONYA, CAVALLERS, VERGONYA!

Un any després de la inundació de València, els responsables del desmanec de gestió d’aquella catàstrofe, després de deixar palesa la seva ineptitud, la seva misèria moral, la manca de cap mena d’empatia amb les víctimes, la supèrbia amb que segueixen mostrant-se públicament, han tingut la santa barra de posar-se a presidir l’acte institucional de record i homenatge a les víctimes.

No tinc estudis de teologia que em permetin fer la reflexió que estic a punt de compartir, però malgrat això, ho expressaré de cavall estant, com se solen fer les coses a la impensada. Si déu existís, segur que no hauria permès que passés el que va passar. Si déu existís no hauria permès que els responsables encara campessin lliurement i amb el cap ben alt, perquè els hauria llençat al foc etern.

Jaume I, durant el setge de Mallorca (tot i que alguns historiadors diuen que va ser a Portopí) va pronunciar les paraules amb què encapçalo aquest escrit. Em sembla que venen una mica a compte del que estava comentant. En tot cas, he pensat que els germans valencians podrien recuperar aquesta cançó de “Al Tall” per animar-se a foragitar del seu govern tota aquesta colla de delinqüents.

https://youtu.be/UGi6fchfPOk?si=qLIuYV9mfR7vvBgq

FER LA PUTA I LA RAMONETA

És molt probable que en tot allò que ara comentaré no hi entengui res de res, de fet com la majoria de mortals que ens mirem la política una mica de reüll. De totes maneres, com que en aquest país no cal cap mena de certificat d’aptitud per poder expressar l’opinió personal i existeix una cosa que es diu “llibertat d’opinió”, que no deu ser ben bé el mateix que “llibertat d’expressió”, em ve de gust fer alguna consideració a la decisió de la cúpula de Junts en forma de trencament amb el PSOE.

Calia fer una trobada de cap de setmana a Perpinyà amb la despesa que deu comportar pel que fa a dietes i despeses de desplaçament? En una època en què les videoconferències s’han posat a l’ordre del dia per posar en contacte persones allunyades en l’espai, em sembla una mica superficial. Ah, però és que calia deixar ben palès que hi ha exiliats a qui no volen aplicar l’amnistia.

Calia tanta parafernàlia per acabar decidint allò que tothom sabia que decidirien? Ah, es veu que de tant en tant han d’aparentar treballar de valent i fer hores extres en cap de setmana, pobrets, mentre la resta de mortals gaudeixen d’un descans al qual ells han renunciat de forma generosa.

Calia decidir trencar amb el PSOE i dir que al congrés només votaran afirmativament aquelles lleis i disposicions que estiguin d’acord amb el seu programa o que representin algun benefici per a Catalunya? Però si això és el que porten fent durant tota aquesta legislatura. Ah, i per si als sociates els agafa un atac de canguelo, s’afanyen a manifestar que no votaran a favor de cap moció de censura. Només faltaria que els seus vots acabessin al mateix cistell que els del PP i VOX!

Jo, d’aquesta mena d’estira i arronsa per aconseguir sortir al diaris i recuperar un espai que els està pispant la de Ripoll, en dic “fer la puta i la ramoneta”

EL CATALÀ CORRECTE

Digueu-me perepunyetes i primmirat, però com que porto tota la meva vida ficat en una mena de croada per la preservació de la nostra llengua, malgrat haver arribat a la jubilació, no puc deixar passar ni una incorrecció sense que s’activi el meu mecanisme correctiu en forma d’observació que aporti l’esmena corresponent.

En el cas de les converses informals, procuro repetir les paraules del meu interlocutor sibil·linament corregides per no resultar pedant, impertinent o fins i tot maleducat.

Quan m’empasso el que m’arriba del televisor, com que no hi he de posar cap mena de filtre, acostumo a corregir el mot o l’expressió directament en veu no gaire alta per no molestar gaire la persona amb qui comparteixo el sofà.

Fart de sentir la Melero dir “el xocolata” i “la pebre”, vaig aprofitar el WhatsApp del seu programa per fer-li avinent que si no corregia el gènere d’aquests dos mots em vindria algun cobriment de cor. No he rebut cap mena de resposta, però diria que ha esmenat l’error.

Els tertulians, que creixen com bolets en tots els programes i es creuen capaços d’opinar de tot, són una font inesgotable de barbaritats lingüístiques i, si em dediqués a fer-ne llistes, resultarien inacabables, però almenys a aquests podria adjudicar-los l’atenuant que no són pròpiament professionals de la comunicació.

Ja fa força temps que m’he fixat que el responsable del doblatge de “El paradís de les senyores” (sí, no rigueu que els jubilats disposem de molt de temps lliure per omplir) ha inventat un nou temps verbal en llengua catalana. Es tracta d’un temps perifràstic de subjuntiu que no apareix en cap gramàtica de les que jo conec.

En cada episodi apareix dues o tres vegades una expressió del tipus: “Ja estic content que ho vagi fer tal com li vam demanar”. D’on han tret la forma verbal “vagi fer”?

L’expressió correcta seria: “Ja estic content que ho hagi fet com li vam demanar”, o bé “Ja estic content que ho fes tal com li vam demanar”. En funció de si allò que ha fet és més o menys proper en el temps al moment en què es parla.

De debò que m’agradaria posar-me en contacte amb aquest prodigi lingüístic perquè m’expliqués com s’ho ha fet crear un temps verbal nou. Algú el coneix?

PARLANT DE GENOCIDIS

(Fixeu-vos que GENOCIDIS gairebé és un anagrama de NEGOCIS) 

 Ara que sembla que la guerra entre Israel i Palestina tornarà a cremar en somort, perquè tots sabem que la pau en aquell indret és impossible, he pensat que em tocava fer una mica de reflexió sobre tot el que ha passat. I la primera cosa que ha passat és que els països occidentals han quedat d’allò més ben retratats, començant per la potència alemanya que encara té problemes de consciència i creu que no ha acabat d’expiar el seu monumental pecat. 

Dins d’aquests països, els que millor s’han retratat són sobretot les dretes perquè l’actual deriva cap a posicions ultraliberals i conservadores els diu que ara toca ballar aquest vals. Em sobtava, en aquest sentit, la seva negativa a pronunciar el mot “genocidi” fins que, després de donar-hi unes quantes voltes, em sembla que he trobat una de les raons. Genocidi és el que va practicar el nazisme exterminant 6 milions de jueus. Genocidi és el que va practicar Pol Pot a Cambodja, exterminant una quarta part de la població. Com voleu anar a comparar aquests magnicidis amb els minsos 65.000 morts de Gaza?

 Hamàs, que com a organització té l’objectiu d’eliminar l’estat d’Israel, va decidir l’octubre de 2023 fer la salvatjada que ens va horroritzar a tots, conscients que la resposta jueva seria immediata i contundent, però comptava que la pressió internacional els acabaria parant els peus. Mala estratègia quan al davant tens un exèrcit ben armat pels EEUU i governat per radicals sionistes. El resultat ha estat la destrucció del 80% del territori de Gaza. 

 I qui hi ha guanyat en tot això? Les empreses que han subministrat armes a Israel, per descomptat, i si tot va més o menys bé, les grans constructores que ja es freguen les mans pensant quan comencen a enviar les excavadores i les grues per tornar-ho a aixecar amb els diners que la solidaritat internacional hi anirà abocant. Res de nou sota la capa del cel. 

 I els colons jueus, amb l’ajut o la connivència de l’exèrcit, seguiran ocupant territori de Cisjordània i expulsant-ne els palestins fins que resultarà completament impossible la creació de cap estat palestí per la fragmentació completa del territori. 

 Definitivament, els palestins tenen molt mala peça al teler.