diumenge, 30 d’agost de 2020

MICRORELAT DE POSTCONFINAMENT 4

 LIFTING?

Qui ho havia de dir que havia de passar una pandèmia, dos mesos de confinament, i dos de retorn amb comptagotes a la normalitat per adonar-me que això de les mascaretes resultarà un invent extraordinari.

“Seixanta anys? Au va!”, diu el metge quan revisa el meu historial buscant-hi algun antecedent que pugui explicar el dolor persistent a la zona del maluc que em fa veure les estrelles. “Seixanta-quatre. A dues setmanes de jubilar-me, per cert.”, contesto ratificant les dades de la meva fitxa sanitària. “Doncs ningú no ho diria, noia! Et conserves d’allò més bé.”, em diu mentre em fa una repassada general per comprovar que el que diuen els seus llavis té com a fonament la informació que li procura la vista. “Gràcies pel compliment. Les dones sempre agraïm aquest tipus d’observacions.”, responc mentre per dintre penso: “Si em llevés la mascareta, segur que no diries pas el mateix!”.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada