LIFTING?
Qui ho havia de dir que havia de passar una pandèmia, dos
mesos de confinament, i dos de retorn amb comptagotes a la normalitat per
adonar-me que això de les mascaretes resultarà un invent extraordinari.
“Seixanta anys? Au va!”, diu el metge quan revisa el meu historial
buscant-hi algun antecedent que pugui explicar el dolor persistent a la zona
del maluc que em fa veure les estrelles. “Seixanta-quatre. A dues setmanes de
jubilar-me, per cert.”, contesto ratificant les dades de la meva fitxa
sanitària. “Doncs ningú no ho diria, noia! Et conserves d’allò més bé.”, em diu
mentre em fa una repassada general per comprovar que el que diuen els seus
llavis té com a fonament la informació que li procura la vista. “Gràcies pel
compliment. Les dones sempre agraïm aquest tipus d’observacions.”, responc
mentre per dintre penso: “Si em llevés la mascareta, segur que no diries pas el
mateix!”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada