CANT I
traiem el cap a les golfes
per recuperar les bosses
d’un estimat guarniment.
I anem a furgar pel bosc
a recollir un xic de molsa,
quatre mates de gatosa
i un grapat modest de rocs.
En un lloc ben principal,
amb l’ajut de la mainada,
fem esplèndida parada,
i el pessebre anem muntant.
CANT II
Damunt la taula que es plega
que hem posat al menjador,
escampem sorra i pedretes
amb cura i dedicació.
Quatre escorces de surera
arrambem a la paret
que hem folrat de tal manera
que sembla un cel ple d’estels.
Posem molsa a les escletxes,
i deixem dos grans forats:
un per pastors, xais i ovelles,
l’altre per fer-hi el portal.
CANT III
Posem fils, endolls, bombetes,
procurant-los amagar
de mirades tafaneres
que ens poguessin criticar.
Com que som molt ecològics,
aquest any són llums de led
seria un molt mal negoci
posar-ne d’incandescents.
Al preu que va l’energia,
si no fóssim acurats,
la factura ens costaria
un autèntic disbarat.
CANT IV
per plantar-hi un rierol
que neix ran de la muntanya
i s’escola sota el pont.
Al meandre hi fem la bassa
amb quatre ànecs juganers
i un pescador que amb la canya
atén que piquin l’esquer.
Més amunt la dona renta
a la pedra del torrent
i damunt el pont contempla,
l’avi, com tresca la gent.
CANT V
hi ha la casa de pagès,
amb gallines, porcs i vaques
i un carismàtic hortet.
El pagès fanga la terra,
mira cap a l’Orient,
li sembla sentir xerrera:
pel camí s'acosta gent.
La dona se’n va a la lliça
amb la galleda a la mà:
surt a atipar les gallines
escampant pel terra gra.
CANT VI
Entre fulles i brancatge
treu el nas un porc senglar
esperant si tot es calma
per al camp anar a menjar.
Hi ha un caçador que l’aguaita
darrere d’un arbre estant
confiant que el molt sapastre
no es podrà estar d’endrapar.
És que el pagès ja se’n cansa
de pencar pels animals
que cada dia per altre
li malmeten els sembrats.
CANT VII
Hi ha un cabirol que pastura
just a l’entrada del bosc.
Alça el cap al cel i ensuma
per si cal fugir a galop.
Dos conills de bosc passaven
rabents cap a dins del cau;
si els lladrucs s’acosten gaire,
convé escapar-ne a tot drap.
Canta fosa en la capçada
una merla de bec groc,
cap al tard, dolça tonada
que ens acompanya a sol post.
CANT VIII
Hi ha un pou arran de voral
per refrescar els viatgers,
la galleda en el brocal
per poder pouar amb escreix.
Una noia es mou galana
pel camí lliure de rocs:
duu dos càntirs curulls d’aigua
que ha cuitat omplir a la font.
Amagat rere una pedra
treu el cul el caganer
que ja no tenia espera
amb el ventre ben distret.
CANT IX
Sota el pes dels troncs tallats,
un llenyataire feiner
camina un punt encorbat
carregat amb un bell feix.
S’ha aturat prop del revolt
disposat a eixorivir-se,
i el convida un pagerol
que amb la bota fa marrinxa.
La dona que va a mercat
amb un cistell curull d’ous
els saluda i mentrestant
pensa que el vi deu ser bo.
CANT X
giravolta mansament
poua l’aigua tot el dia
sense aires de cansament.
Amb el líquid que trascola
van omplint el safareig
i al seu voltant, ufanoses,
les verdures van creixent.
Un vailet l’ase vigila
assegut a prop de l’hort
i de tant en tant l’anima
a seguir amb el seu pas tort.
CANT XI
el noi gran ha aparellat
la maqueta d’una ermita
que plantem en un tossal.
Amb el dolmen al davant,
Sant Jordi de Puigseslloses
contempla des d’un lloc alt
arbres, cases i persones.
Si mossèn Cinto ho veiés,
sigueu segurs que recorda
que un dia del Sant Roser
aquí cantà missa nova.
CANT XII
Els pastors són a la cova
quan el sol se’n va a dormir,
mengen sopa i fan tabola
abans no caigui la nit.
N’hi ha un al costat de l’olla
que aviva el caliu somort;
quan el sol se’n va a la posta
atiar convé un bon foc.
Hi ha un pastor que és tot orelles,
al gaiato repenjat:
compta i vetlla les ovelles
aplegades al corral.
CANT XIII
els pastors endormiscats
es desvetllen estremits
per uns sons poc avesats.
A la vora, dalt d’un arbre,
un àngel ha aparegut
i els convida a fer un viatge
per veure un nen que ha nascut.
L’un carrega un xai al muscle,
l’altre ja agafa el sarró,
l’omple de llaminadures
per regalar al xic nadó.
CANT XIV
Els tres reis i el seu seguici,
muntant exòtics camells,
segueixen amb determini
una estrella des d’Orient.
Venen pel pla, per la sorra
que representa el desert,
i cada dia que corre
els farem tirar un trosset.
Porten or, encens i mirra
per regalar a un infantó
que ha nascut a l’establia
i ha de trasbalsar aquest món.
CANT FINAL
I dins un humil estable,
flanquejat de mula i bou
el petit Jesús descansa,
riu i xuma del dit gros.
Mentre Josep i Maria
se’l miren amb tant d’amor,
un estel de cua fina
s’ha aturat sobre el pujol.
El nen que observa el muntatge
veu l’estrella i diu de cor:
Encara toca canviar-la
per un llaç de color groc?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada