Fa poc més d'un mes que ens va deixar i durant aquest temps he rebut tantes mostres de suport i tants mots especialment sentits per referir-se a la persona amb qui ho he compartit tot durant més de tres dècades, que us haig de confessar que em sento un privilegiat d'haver pogut estimar profundament i haver-me sentit estimat per una persona com ella.
Aquest matí m'he acostat fins a Ciuret a xerrar una estona amb ella. Ha estat més aviat un monòleg, però m'he sentit obligat a explicar-li el que han perpetrat aquesta colla d'exagerats que volten per l'escola, perquè segur que no disposa d'accés a les xarxes socials i no volia que s'ho perdés.
Gràcies, Escola Vedruna Tona, en nom de la Dolo i de tota la família!

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada