PARLEM D'ACCENTS DIACRÍTICS?

Quatre dècades explicant a classe que són les mores que mengen móres i no a l'inrevés, que els óssos no deuen tenir els ossos peluts, que tinc un nét i unes nétes molt net i netes, i quan ja estic a punt de llençar la tovallola i donar-me per vençut em vénen (no venen) a dir que aquests esforços (tot i que siguin continguts) han resultat d'allò més estèrils?
Sí, ja sé que no els volen pas eliminar tots, només faltaria! Que en volen mantenir poc més d'una dotzena. Si els altres se'ls volen carregar perquè són (que no tenen son) mots poc usats, no veig quina nosa hi fan, la veritat.
Posats a treballar per a la modernització de la llengua, se m'acudeixen altres possibilitats: poden eliminar la l·l i posar seny pràctic en tot allò que es refereix a l'ús dels pronoms febles.
I si volen tirar per la banda de les barbaritats, poden facilitar la tasca dels mestres:
-eliminar la grafia "h" menys en les onomatopeies i el mot halar,
-eliminar la "v", que al cap i a la fi sona igual que la grafia "b",
-eliminar les grafies mudes,
-canviar la correspondència so grafia g/j eliminant el dígraf gu
-fer l'equivalència "s" essa sorda i escriure "z" sempre en la sonora,
-afegir una grafia nova per a la vocal neutra...
La cosa quedaria més o menys així:
"æbui no e pogut llæji la nobelæ que m'as æmbiat æ cazæ pærquè e pæsat masæ æstonæ æscribin æquet ærticlæ"
Fa força mal d'ulls, però també ens hi podem acostumar. En aquest país som de mentalitat oberta.