D'ESPANYOLS PROGRES...

Que en Víctor Manuel, en Joaquín Sabina i fins i tot el “nostrat” Joan Manuel Serrat tenen un atac d’urticària cada vegada que algú els treu el tema del dret a decidir del poble de Catalunya, és cosa sabuda tot i que ara fa temps que guardaven un prudencial silenci per no perdre la meitat dels seus seguidors, però es veu que l’edat no perdona al primer d’aquests tres i s’ha desbocat en una entrevista a El Mundo.
Que el progressisme espanyol etiquetat d’esquerres fa temps que dona l’esquena a Catalunya per por de rebre clatellots a la resta de l’estat és una realitat demostrable perquè no se’ls ha sentit emetre ni un sol mot de solidaritat amb el nostre poble.
On queden aquells intel·lectuals progres que feien de claca a un PSOE que respectava l’autonomia d’un PSC que tenia el dret d’autodeterminació en els seus programes polítics?
“El abuelo fue picador allà en la mina / y arrancando negro carbón quemó su vida.”
“Millones de puños gritan / su cólera por los aires, / millones de corazones / golpean contra sus cárceles.”
Sisplau, Victor Manuel, després de dir: "¿Que se vote si se quiere ser español o catalán? ¿Pero qué coño es esto?", ni se t’acudeixi tornar a cantar “El abuelo” o “Asturias” perquè podria ser que de sota les pedres apareguessin les teves arrels i acabessin escanyant-te.
Per la meva part, aquestes dues cançons ja les he esborrat de la llista de reproducció que acostuma a acompanyar-me quan vaig amb cotxe.