DADES METEOROLÒGIQUES 2021

Amb l'any a punt d'extingir-se, permeteu-me que us desitgi el millor per al que encetem d'aquí a unes hores, en el benentès que per poc que millori l'actual segur que d'aquí a 365 dies acabarem sentint-nos satisfets.
Com cada any, aprofito el darrer dia per passar comptes meteorològics i fer-los públics per si són d'interès per a algú.
Veureu que, tot i la secada d'aquest any, la línia de tendència de la pluviositat continua creixent.
El mateix indica la línia de tendència de la temperatura mitjana que en els 21 anys de registre s'ha incrementat en 1,5 ºC.
Amb una dedicatòria especial als qui encara es resisteixen a acceptar que estem en ple canvi climàtic.

MENTIDES

Senyor Casado,
S’ha de ser malànima (un terme que en el seu idioma no existeix però que defineix perfectament els qui com vostè van pel món provocant i sembrant l’odi a força de mentides) per escampar tanta merda retòrica sense fonament ni raonament de cap mena.
Proposo que el tanquin en una aula i no el deixin anar al lavabo fins que no demani perdó per totes les barbaritats que ha vomitat aquests dies. Proposo que li pengin una motxilla ben gran i el facin anar d’excursió per totes les escoles del nostre país, afegint-li un roc de quilo cada vegada que torni a dir una barbaritat, fins que arrossegui els collons per terra. Ja que sembla que el seu cervell extraviat no és capaç de raonar de forma més o menys acceptable, potser la penitència l’acabarà fent entrar en raó.
Aleshores, quedi’s al seu país i deixi de donar pel sac, perquè ja s’haurà adonat que entre el seu partit i els dels seus acòlits “palmeros” no arribaran mai a un 15 per cent de suport. Vostè ja ho sap que aquí no hi tenen res a fer, el problema és que fa servir la merda que ens llença com a adob per fer créixer vots al territori on l’aplaudeixen.
Adoni’s d’una vegada que aquesta és una raó de pes per la qual estem decidits a fotre el camp.

NADALA 2021

(El 25% del text, que a la llarga s’haurà de redactar en una llengua invasora, està escrit de forma encriptada. Convé anar recuperant vells estratagemes per evitar la futura i previsible censura)

El bon Josep, amb cara de sorprès,
veu cap al lluny una corrua llarga
de gent que arriba pel camí de l’est
amb teies dins la nit poc estelada.

Maria, encara no prou ben refeta
del tràngol d’infantar en tan hostil lloc,
somriu veient tota la patuleia
que guipa el nen tot estirant el coll.

L’infant tot just acaba d’obrir els ulls,
somriu amb les paraules d’un noiet:
“Té, pren la manta i sigues benvingut,
que en aquest món, ja ho veus, fa molt de fred”

Xcjut quiftga mhotfe drontelg abagali
pliscanf vnetic dustrem espinrtolà
pert ambusc mundulié estrantc barmi
barmdeix estrui pomt clastarn ostrupar.


Malgrat tot, els meus millors desitjos per aquestes festes que s'acosten i per al proper any que, ja ho veureu, serà el que portarà la solució de tots els nostres problemes.

IMMERSIÓ LINGÜÍSTICA

Parlem d’immersió lingüística, parlem-ne. De vegades, des del que anomenem “comarques”, on hem acabat esdevenint la reserva espiritual del país en matèria de llengua, cultura i tradicions, tenim una visió esbiaixada de la realitat global del país.
Ens sentim cofois quan comprovem que un grup d’adolescents magribins es comuniquen entre ells en la llengua catalana que han après a l’escola, o quan un grup d’infants negres que juguen al parc fan servir un preciós català amb accent d’Osona. Aleshores pensem que sort n’hem tingut de la immersió lingüística a l’escola, que garanteix el català com a llengua de cohesió social, etc.
Però un bon dia als mitjans de comunicació comencen a aparèixer dades sobre l’ús del català entre el jovent i ens esgarrifem. Arriben dades relatives a la llengua vehicular en què es fan les classes als instituts del nostre país i ens posem les mans al cap. Però, això sí, la immersió lingüística és un model exitós que garanteix uns resultats envejables, segons afirmen els responsables d’aplicar-la i d’avaluar-la.
Quan vaig sentir que es proposava obligar els centres a impartir una quarta part de les classes en llengua castellana, no em vaig poder estar de pensar en la sort que tindrien els instituts de l’àrea metropolitana on el català com a llengua vehicular deu ser gairebé residual.
Convindria que el projecte lingüístic de totes les escoles i instituts del país no fos només aquell document pulcrament enquadernat que es presenta a l’inspector després d’haver-li tret la pols. En aquest sentit, benvinguda sigui la decisió presa ahir de marcar com a prioritat per als inspectors la revisió i comprovació de l’aplicació real dels projectes lingüístics. Resulta massa fàcil abandonar la llengua pròpia a l’hora d’impartir una classe quan apareixen protestes entre l’alumnat. Potser el que cal és un replantejament del model d’immersió que actualment no sembla que respongui prou bé a les necessitats del nostre país.
De passada, potser també convindria revisar el sistema d’avaluació del domini de les dues llengües oficials al final de l’educació obligatòria, perquè estem massa acostumats a una comparativa de resultats que no m’acabo de creure del tot.

ESTEM COVANT L'OU DE LA SERP

Suposo que recordem amb tot luxe de detalls la campanya que els unionistes de Ciutadans i PP (em sembla que VOX encara era al parvulari) van muntar contra els professors de l’institut de Sant Andreu de la Barca després del ”a por ellos” de l’1 d’octubre, aprofitant declaracions inflamades de guàrdies civils que denunciaven el tracte que havien rebut els seus fills. Van arribar a fer públiques les fotos dels docents, els van acusar de tot el que van voler... I què n’ha quedat de tot plegat? Les declaracions d’un militant de Ciutadans que reconeix que tot plegat va ser un lamentable malentès. Algú pagarà pel mal irreparable que van ocasionar als docents assenyalats? Segur que no.
Per què faig memòria d’aquests fets? Doncs perquè m’hi ha fet pensar el merder que han muntat a l’escola de Canet de Mar. Són els mateixos ultradretans que, amb la mateixa intencionalitat, procuren crear un conflicte on no n’hi ha hagut mai cap: a l’escola. Una família, el patriarca de la qual tothom tenia identificat com a membre de Ciutadans, va endegar un procés judicial per reclamar que el seu fill fos escolaritzat en castellà, i uns jutges que no saben el que és una escola, i molt menys una escola catalana, han decidit que en una classe de P5 es facin sis hores de continguts en llengua castellana, passant per damunt de totes les lleis i els consensos lingüístics establerts en una nació amb llengua pròpia que pretenen esborrar del mapa.
Des que Ciutadans, que va néixer per crear un conflicte lingüístic en un país que havia assolit un consens envejable pel que fa a drets (recordeu l’amenaça de l’impresentable Cañas dient “os vamos a montar un Ulster que os vais a cagar”), només hi ha hagut una vuitantena de demandes de famílies que es neguen a acceptar la immersió lingüística, un percentatge tan insignificant que no caldria ni esmentar, però sempre hi ha els del partit taronja i tota la sèrie d’entitats que han nascut amb el mateix propòsit (són els mateixos a tot arreu, però d’aquesta manera semblen una munió) disposats a magnificar el més petit detall.
I aquesta vegada se’ls n’ha anat de les mans: en Casado fent servir el terme apartheid, els de Vox parlant de nazisme, l’Ayuso oferint asil a les famílies castellanoparlants perseguides, en Carrizosa fent una odiosa comparació de Canet amb Ermua...
De debò que no hi ha ningú capacitat per tallar aquesta merda, que l’únic objectiu que persegueix és anar covant l’ou de la serp del feixisme més desbocat?
Quina llàstima que tot el que se m’acudeixi per resoldre-ho és precisament el que no s’ha de fer de cap manera, perquè encara serviria per carregar-los de raons!

UNA EXPERIÈNCIA GRATIFICANT

AGRAÏMENT

L'experiència d'anar compartint, capítol a capítol durant tres mesos, la creació d'una novel·la que vaig començar a escriure ara deu fer cosa de mig any és única i gratificant, sobretot pel fet que t'adones que allò que acabes d'escriure ja hi ha qui ho està llegint pràcticament en directe.
És ben diferent del procés normal d'escriptura a què estic acostumat, que suposa la feina de tot un any (en el millor dels casos) abans de veure les teves paraules impreses a les pàgines d'un llibre. És el més semblant a la tasca d'un guionista de sèries de televisió.
Aquesta immediatesa, afegida a la impossibilitat d'un procés reflexiu necessari abans de fer públic el text, provoca una considerable quantitat d'errors d'incoherència, canvis d'estil, de punt de vista, de temps verbals, fins i tot errors lèxics i sintàctics, que serien completament intolerables en l'edició d'un llibre.
Ara toca aquesta altra feina, de la qual només en gaudim els perepunyetes perfeccionistes i que sol comportar més temps que no pas el que s'ha esmerçat en la primera escriptura.
Ha estat un plaer poder compartir aquest procés amb tots vosaltres, i us agraeixo la constància que heu tingut d'anar llegint, amb paciència de sants, aquesta novel·la tot just incipient.
D'aquí a una setmana la faré desaparèixer de la xarxa i també l'ocultaré del blog, altrament no tindria recorregut perquè es podria considerar que ja ha estat publicada.
Reitero el meu agraïment i us prometo que d'aquí a poc tornaré a treure el nas en aquest indret amb un nou projecte.
Una abraçada!