MILLOREM EL CATALÀ, 35

LA DOBLE NEGACIÓ

Tingueu present que l’observació d’avui és d’un perepunyetes i no cal que en feu cas, perquè només s’aplica en els registres més formals de la llengua, però com que és una característica del nostre idioma i soc una mica maniàtic pel que fa al seu ús us l’explico abans que s'acabi perdent del tot.

Seria convenient que en frases negatives, després dels mots “cap, enlloc, mai, ningú, res, tampoc” hi afegim la negació “no”, en allò que anomenem la “doble negació” que reforça el seu sentit.

Mai no trobaràs el teu príncep blau.
En cap botiga no hi ha el que busco.
Enlloc no ens van voler atendre.
Ningú no en sap res, d’això que em demanes.
Res no em farà canviar d’opinió.
Tampoc no va venir la setmana passada.

MILLOREM EL CATALÀ, 34

TENCAR / QUEBRE

Potser per semblança amb el verb “trencar”, la majoria de persones “tenquen la porta”, però el verb és “tancar”, per tant hauríem de dir que “tanquen la porta”. El mateix fem amb el verb “caber”, i diem “no n’hi queben més”, quan hauríem de dir “no n’hi caben més”.

MILLOREM EL CATALÀ, 33

HI HAN, HI HAVIEN, HI HAURAN

El verb haver-hi és impersonal, no té subjecte, per tant només es pot conjugar en tercera persona del singular, o sigui que no podem dir: “Hi han vint-i-quatre persones.”, “Hi havien més assistents que no pas seients.”, “Hi hauran més d’un miler de persones.” Cal dir:
Hi ha vint-i-quatre persones.
Hi havia més assistents que no pas seients.
Hi haurà més d’un miler de persones.

Curiosament, aquest error el resol directament el corrector del Word, per tant a l’hora d’escriure no ens cal vigilar gaire, però hauríem de tenir-ho en compte quan parlem.

MILLOREM EL CATALÀ, 32

PREPOSICIÓ “DE” AMB FUNCIÓ DE PRONOM

En castellà, és correcta aquesta expressió: “Ponme dos calamares grandes y tres pequeños”. És per aquest motiu que cada vegada se sent més aquesta incorrecció en català: “Posa’m dos calamars grans i tres petits.”
En aquest cas, nosaltres hem d’afegir la preposició “de” abans del segon adjectiu, per tant la frase faria així:

Posa’m dos calamars grans i tres de petits.”

MILLOREM EL CATALÀ, 31

TAN/TANT

Com que en llenguatge oral sonen igual, és freqüent que a l’hora d’escriure posem indistintament qualsevol d’aquests mots. Ho facilita el fet que per al corrector del processador de textos són tots dos correctes. Em fa una mica de ràbia donar-vos aquesta solució, perquè suposarà fer servir la llengua castellana, però d’alguna cosa ens ha de servir la llengua imposada.

Si en castellà faríem servir “TAN”, en català també:
Era tan alto que tenia que agacharse para cruzar la puerta. Era tan alt que s’havia d’ajupir per passar la porta.

En canvi, si en castellà fem servir “TANTO”, en català escriurem “TANT”:
Corría tanto que no había quien lo detuviera. Corria tant que no hi havia qui el deturés.

MILLOREM EL CATALÀ, 30

PERO

Només ho amb totes dues vocals tòniques (com en castellà) els pixapins i alguns presentadors de televisió i locutors de ràdio. Abans que es posi de moda, perquè tenim una curiosa tirada a la imitació, recordem que aquesta conjunció aguda i accentuada ("però") nosaltres la pronunciem fent desaparèixer la vocal neutra, per tant diem: “pro”.

MILLOREM EL CATALÀ, 29

VEM I VEU

És molt comú l’ús incorrecte d’aquestes dues partícules en verbs perifràstics:

Vem anar -> vam anar / vàrem anar
Veu dir -> vau dir / vàreu dir

MILLOREM EL CATALÀ, 28

POGUER, VOLGUER, SAPIGUER

Els verbs són poder, voler, saber, però com que el subjuntiu fan “vulgui”, “pugui” i “sàpiga”, ens hem acostumat a posar aquest so als infinitius i als gerundis.

Poguer i poguent -> poder i podent
Volguer i volguent -> voler i volent
Sapiguer i sapiguent -> saber i sabent

MILLOREM EL CATALÀ, 27

MASSA, FORÇA I PROU NO TENEN PLURAL

Aquests quantitatius, igual que més i menys, no tenen forma plural. Per tant no podem dir: “Em va ensenyar masses mostres i no sabia quina triar.” “Van assistir forces persones a l’acte de comiat”. “Aquí no hi ha prous macarrons per a quatre.” El més correcte, sobretot a l’hora d’escriure, seria:

Em va ensenyar massa mostres i no sabia quina triar.
Van assistir força persones a l’acte de comiat.
Aquí no hi ha prou macarrons per a quatre.

MILLOREM EL CATALÀ, 26

MASSA I MOLT EN FRASES NEGATIVES

És força habitual sentir expressions com “No hi havia massa gent” “No va ser molt interessant”.
En el cas de frases amb sentit negatiu, hem de fer servir el terme “gaire”.

No hi havia gaire gent.
No va ser gaire interessant

MILLOREM EL CATALÀ, 25

LO

Aquest article neutre només el fan servir a ponent. Nosaltres no l’hauríem d’usar, però ho fem per imitació del castellà.

Lo que m’has dit no m’ha agradat gens. -> El que m’has dit no m’ha agradat gens. Això que m’has dit no m’ha agradat gens.

MILLOREM EL CATALÀ, 24

ALGO

M'he adonat que es tracta del mot més repetit per les persones que atenen els clients als comerços. (“Desitja algo més?”) Aquest pronom neutre és inexistent en català, per tant hauríem de fer servir “alguna cosa”. L'alternativa seria el terme culte “quelcom” que a mi, la veritat, em sona una mica de pedant, per allò de voler-se fer veure.

Puc fer algo per vostè? -> Puc fer alguna cosa per vostè?

MILLOREM EL CATALÀ, 23

COMPLEMENT DIRECTE SENSE PREPOSICIÓ

En castellà quan el CD és una persona diem: “He visto a tu hermana.” Llavors, quan volem fer l’equivalència en català, acostumem a mantenir aquesta preposició i diem: “He vist a la teva germana.” Això és incorrecte i hem de dir: “He vist la teva germana.”

Només el podem usar de forma optativa davant els pronoms tothom, tots i ningú.
Tant podem dir “No he vist ningú.” com “No he vist a ningú.”

MILLOREM EL CATALÀ, 22

DEGUT A

És una expressió que se sol sentir en discursos formals i fins i tot tècnics, però en català és completament incorrecta per indicar la causa d’algun fet. Es tracta d'una traducció directa del castellà "debido a" que hauríem d'evitar.

Van acabar discutint de mala manera degut a la seva impertinència. -> Van acabar discutint de mala manera a causa de la seva impertinència.
També es poden fer servir expressions com: per culpa de, gràcies a, perquè, ja que...

MILLOREM EL CATALÀ, 21

CAPSA/CAIXA

Com que sovint fem servir indistintament aquests dos termes (en castellà només tenen el terme "caja"), mirarem a veure si podem posar una mica de llum en diferenciar-los. Una caixa és un receptacle gran, rectangular, sovint de fusta, amb fons i tapa clavats per transportar objectes. Una capsa és un receptacle petit, de cartró, de llauna, de fusta, amb forma variable i amb tapa solta o practicable per guardar diferents objectes. Cal reconèixer que de vegades es fa difícil determinar quin és el mot més adient, però en general parlem de:
Una caixa d’eines, de taronges, de llibres...
Una capsa de bombons, de sabates, de llumins...

MILLOREM EL CATALÀ, 20

MIRAR / VEURE

Passa una mica com a sentir i escoltar. Mirar vol dir fixar la mirada sobre algú o alguna cosa, és a dir una acció voluntària. Veure és una acció involuntària, vol dir captar amb els ulls genèricament, sense la voluntat de mirar.

Mira’t al mirall!
Des d’aquí es veu el mar.
Per tant direm “mirar la tele” o “mirar una pel·lícula” perquè és una acció voluntària.

MILLOREM EL CATALÀ, 19

PROVAR/TASTAR/EMPROVAR

Aquests tres verbs no són sinònims. Provar vol dir sotmetre algú o alguna cosa a una experiència per apreciar el seu valor, si va bé, si és com cal. Tastar significa prendre una petita quantitat d’un menjar o una beguda per apreciar-ne el gust. Pel que fa a emprovar, significa posar-se alguna peça de vestir per veure si et cau bé.

Prova aquest bolígraf, que té la punta més fina.
Haurem de provar si va bé aquesta peça de recanvi.
Tasta la sopa a veure si hi falta sal.
Vols tastar aquest pastís?
Ara l’americana ja està embastada, emprovi-se-la abans de fer els repunts.

MILLOREM EL CATALÀ, 18

GROS/GRAN

Els fem servir de forma indistinta, però convindria veure’n la diferència. Gros fa referència a un volum considerable, superior al que resulta normal. Gran fa referència a dimensions superficials, a la capacitat, la quantitat, la intensitat que excedeixen la mida usual.
Un dit gros, un llibre gros, una pena molt grossa, ous grossos.
Una sala gran, un pis gran, un gran advocat, un home gran.
Però fixeu-vos en aquests casos:

Una capsa gran (s’hi poden ficar moltes coses)/ Una capsa grossa (si no cap al lloc on la volem posar)
Un cotxe gran (espaiós) / Un cotxe gros (si costa d’aparcar en un aparcament normal).

MILLOREM EL CATALÀ, 17

GÈNERE EQUIVOCAT.

El gènere dels objectes és completament arbitrari i acostumen a no coincidir en llengües diferents (el nas – la nariz). Per aquest motiu es cometen errors com els següents: 

Les afores -> els afores
La compta -> el compte
La corrent -> el corrent
La dubta -> el dubte
Les llegums -> els llegums
La pebre -> el pebre
La pendent -> el pendent
La senyal -> el senyal
El xocolate -> la xocolata

MILLOREM EL CATALÀ, 16

ELS ACCENTS DIACRÍTICS

Ara ja només hi ha 15 accents diacrítics i no tenim excusa per no memoritzar-los: bé/be, déu/deu, és/es, mà/ma, més/mes, món/mon, pèl/pel, què/que, sé/se, sí/si, sòl/sol, són/son, té/te, ús/us, vós/vos. Posats a la mateixa frase es poden distingir bé el que va accentuat i el que no.

Ens va anar bé de menjar be (xai).
Déu va dictar els deu manaments.
Es veu que no és d’aquí.
Ma mare hi té la mà trencada.
Volem un mes més, a més a més.
Mon pare va fer la volta al món.
El va agafar pels pèls.
Què dius que vol?
Sé que se n’ha adonat.
Si t’agrada, sí que ho farem.
Seu tot sol damunt el sòl i pren el sol.
Són les sis i ja tinc son.
Té el te, i te’l prens ben calent.
Us deixen fer ús de la calculadora a classe?
Vós no heu pas de preocupar-vos per res.

MILLOREM EL CATALÀ, 15

ELS ACCENTS

No és igual fàbrica que fabrica o fabricà. No és igual màquina que maquina o maquinà. I les presses a l’hora d’escriure missatges han acabat per fer desaparèixer els accents. Hi hem de tornar a posar atenció.

No és gaire difícil recordar les terminacions agudes que cal accentuar: -a, -e, -i, -o, -u, -as, -es, -is, -os, us, -en, -in.
Demà, també perquè, aquí, sabó, però, ningú; diràs, després, interès, avís, talòs, esbós, gamarús, entén, Berlín...

En el cas de les paraules planes, seria tota la resta de terminacions.
Fàcil, tèxtil, féssiu, íntim, mòbil, fóssiu, estúpid...

Les paraules esdrúixoles s’accentuen totes.
Gràcia, sèpia, església, mínima, mòmia, fórmula, última...

MILLOREM EL CATALÀ, 14

ELS DEMÉS

Per traducció directa del castellà “los demàs” fem servir aquesta expressió que és completament incorrecta. Podem fer servir “els altres” o “la resta”.

Els que heu aprovat, podeu sortir al pati, els demés veniu que hi ha feina suplementària. -> Els que heu aprovat podeu sortir al pati, els altres veniu que hi ha feina suplementària.

Els que havíem acabat i els que n’estàvem exempts vam marxar, els demés encara hi deuen ser. -> Els que havíem acabat i els que n’estàvem exempts vam marxar, la resta encara hi deuen ser.

MILLOREM EL CATALÀ, 13

COM 

En castellà la conjunció “como” es fa servir sola, però en català fem servir la locució “com que” per introduir causes.

Com era tan tard, se’n van anar i no us van esperar. -> Com que era tan tard, se’n van anar i no us van esperar.

En el cas de l’adverbi “com a” amb significat de “en qualitat de” no el fem servir sol.

Es va presentar com representant de l’amo. -> Es va presentar com a representant de l’amo.

MILLOREM EL CATALÀ, 12

EM – HEM

Ho pronunciem bé:  EM (amb vocal neutra) i HEM (amb e oberta), però renoi, a l'hora d'escriure sempre ho fem a l'inrevés.
És un dels errors més comuns en textos escrits perquè, com que existeixen els dos mots, el corrector automàtic del processador de textos sempre els dona per bons. Cal recordar que “EM” significa “A MI”, i “HEM” es primera persona del plural del present d’indicatiu del verb “HAVER” i es refereix a nosaltres.
(Nosaltres) Hem vingut tan bon punt com ens n’hem assabentat.
(A mi) No em vinguis amb aquests romanços, que fa temps que no em mamo el dit.

Encara hi ha un tercer mot que ho complica: AMB (que sona com EM), però no voldria atabalar-vos.

MILLOREM EL CATALÀ, 11

FICAR a tot arreu

Hi ha un abús generalitzat del verb “ficar”, que hauríem d’usar només amb el sentit de “posar dins d’algun lloc”. "Ficar les mans a les butxaques", per exemple. 

Què hi fica aquí, que no ho veig clar? -> Que hi diu aquí, que no ho veig clar.
Fica-ho bé, que no caigui! -> Posa-ho bé, que no caigui!
Ho va ficar damunt la taula. -> Ho va deixar damunt la taula.
A la carta només hi he ficat ximpleries. -> A la carta només hi he escrit ximpleries.

MILLOREM EL CATALÀ, 10

BUENO/VALE

El llenguatge vulgar de comunicació directa d’estar per casa ha anat assumint aquests dos termes com a acceptables i s’han convertit en dos barbarismes impossibles d’erradicar. Us poso una llista de possibles expressions per substituir-los:

No en parlem més!
Va, d’acord.
Entesos.
Com vulguis.
Conforme.
Va bé!
Endavant!
Ja n’hi ha prou.
Ja està bé!

MÉS DADES DE TEMPERATURA D'AQUESTS ANYS

Aprofito les dades d'aquests darrers 23 anys per fer-vos arribar un parell de gràfics força il·lustratius. El primer expressa els dies amb una temperatura màxima superior als 34º i també als 36º que veureu que s'ha incrementat. El segon ens indica el nombre anual de dies en què la temperatura mitjana ha sigut inferior a 0º, amb la línia de tendència de punts vermells indicant una notable disminució.

MILLOREM EL CATALÀ, 9

NINGUN

Aquest mot em provoca urticària. Cada vegada se sent més l’expressió “ningun” i “ninguna” per imitació del castellà i, suposo, perquè és correcte “ningú” aplicat a persones. De fet antigament havia sigut correcte i els diccionaris no el corregeixen, però s’ha d’evitar de totes, totes.

No li ha fet ningun favor. -> No li ha fet cap favor.
No hi havia ninguna botiga oberta. -> No hi havia cap botiga oberta.

DADES DE TEMPERATURA DELS DARRERS 23 ANYS

Comproveu com la línia de tendència del gràfic (color vermell discontinu) indica un increment de més de 2ºC. Les dades són de l'estació meteorològica instal·lada a la terrassa de l'edifici, per tant no són homologables, però sí fiables. És per si encara hi ha algú que dubta d'això de l'escalfament global i el canvi climàtic, i podem acabar de convènce'l.

MILLOREM EL CATALÀ , 8

LES HORES

Els rellotges digitals ens han fet un molt mal favor, perquè han facilitat que es perdi la nomenclatura correcta de les hores, és a dir que hem perdut l’hora del campanar. En la nostra varietat de català, fem servir el sistema de quarts i la referència a l’hora següent. La terminologia ens ve dels rellotges de sol, que entre hora i hora tenien marcades les ratlletes dels quarts.

Les set i mitja. -> Dos quarts de vuit.
Les cinc i quart. -> Un quart de sis.
Les tres menys quart. -> Tres quarts de tres.
Les 10:02 –> Les deu tocades.
Les 10:05 -> Les deu ben tocades.
Les 10:07. -> Mig quart d’onze.
Les 10:17 -> Un quart tocat d’onze.
Les 10: 25 -> Un quart i mig tocat d’onze.
Les 10:27 -> Un quart i mig ben tocat d’onze.

Per una qüestió de precisió, acostumem a dir “passen cinc minuts de...” o “falten cinc minuts per...”, termes que considero prou correctes.

MILLOREM EL CATALÀ, 7

OLORAR

No es pot fer servir el verb “olorar” amb el sentit de “fer olor de” o “fer pudor de”, només com a sinònim d’”ensumar” (aspirar aire per sentir l’olor d’alguna cosa). En aquest cas també ha sigut el castellà el culpable que es faci servir “olorar” incorrectament, per traducció directa del verb “oler”.

Això olora a anís. -> Això fa olor d’anís.
Casa seva olorava molt bé. -> Casa seva feia molt bona olor.
La carn olora a podrit. -> La carn fa pudor de podrit.