SALUTACIÓ DEL PRESIDENT DE LA COMUNITAT VALENCIANA

Acabo de rebre una salutació molt especial amb motiu del Premi Micalet de Teatre 2016: la del President de la Generalitat Valenciana. Ja sé que pot ser insignificant, però és una mostra evident de la unitat de la nostra llengua, una unitat essencial per a la seva preservació. Tant de bo ara que bufen vents favorables puguem tornar a reconstruir els ponts de comunicació que durant més de vint anys s'han dedicat a destruir.

PREMI MICALET DE TEATRE 2016

Acabo de rebre el "Premi Micalet de Teatre" atorgat per la Societat Coral el Micalet de València. No cal dir que per a mi ha estat un honor, però sobretot la satisfacció d'haver pogut compartir la vetllada amb Marc Granell, un poeta actual a qui han reconegut la seva obra literària i també el seu compromís amb la llengua i la recuperació nacional del País Valencià.

 "Permeteu-me que, en adreçar-vos aquests quatre mots d’agraïment faci referència a tres realitats que em vénen presents en aquest moment. En primer lloc, us haig de dir que em fa molt feliç haver pogut contribuir amb la meva humil aportació literària al reforçament de la unitat de la llengua catalana, una unitat que hi ha qui s’entesta a fraccionar, potser per allò que ens ve dels romans “divide et impera”. Diguem-ne com vulguem: valencià-català, català-valencià, valencià-català-balear. No és important el terme que usem sinó allò que volem significar de trobada i d’unitat cultural amb respecte a la diversitat. En segon lloc, manifestar-vos que produeix una notable satisfacció el fet d’haver pogut contribuir amb un granet de sorra al manteniment d’una memòria històrica no prou ben protegida. L’acció de “Cota 705” se situa en plena Batalla de l’Ebre i aporta elements de reflexió que casen perfectament amb aquest objectiu. Sóc dels qui pensen que quan no guardem memòria dels errors estem fatalment condemnats a repetir-los. Hi ha encara un tercer motiu, aquest més íntim i personal, que voldria posar de relleu. Per als qui ens dediquem a escriure en aquesta nostra llengua, rebre un premi sempre suposa una important motivació, i us asseguro que amb el d’avui he aconseguit càrrega d’energia per seguir fent-ho durant força temps. I res més. Permeteu-me la gosadia de dir-vos les darreres paraules en la vostra variant lingüística que també vull fer meva: “Us agraïsc de tot cor aqueix guardó i portaré el vostre reconeixement molt endins la resta de la meua vida.”

Tardor

Vestim amb peces amples, tons de gris,

ocres, marrons i vermells esgrogueïts;

fonem-nos amb el sòl, ara estantís,

i esperem la vinguda de les nits.

Respirem blans aromes de desig,

prenem la mà que ens ha portat alè.

Les fulles mortes fan d’aquest trepig

la melodia d’un camí serè.

Convida el temps al suau recolliment

que endreça el cor i cau a l’esperit.

Tapís rogenc al cel, cap a ponent.

La llar acull la manca de delit

i tot davalla al fons d’un firmament

que empara el mot que neix a dins del pit.