NADAL A LESBOS
Vora aquest
mateix mar nostre,
lluny d’aquí,
però molt a prop,
un infant de pell
ben bruna
tremola enmig la
foscor.
La mare l’estreny
amb força
emparant-lo en el
seu pit
i una llàgrima
s’estimba
poruga de tanta
nit.
Genolls a l’arena
xopa,
el pare disfressa
el plor
i alça els ulls,
i mira enlaire
per fugir de la
tristor.
I un àngel
d’armilla roja
s’acosta tot
apressat
per ocultar tanta
angoixa
amb un gest
esperançat:
posa damunt les
espatlles
dels nàufrags de
cor glaçat
un lleu mantell
fet de somnis
amb un fi reflex
daurat.