dilluns, 30 de novembre de 2020

SONET 26 (EL DARRER)

 La llegua catalana deu ser de les poques que ens permet escriure textos relativament complexos amb l'ús exclusiu de monosíl·labs. El repte resultava apassionant, tot i que només l'he assolit a mitges perquè la rima és assonant. Els qui us cridi l'atenció aquest recurs, podeu llegir en aquesta adreça:

http://rodamots.cat/escreix/pere-quart-tirallonga-dels-monosil%C2%B7labs/

un fabulós poema de Pere Quart.

ABECEDARI (Z)

Zel del sol que surt al cim del puig vell,
al lloc de l’est on neix la llum del jorn,
em vens a dir que el pols més ferm del vent
no ve del teu bres dolç, ans més del nord?
 
Zel del sol a mig jorn al cim del cap,
quan tot és net i nou i luu de ple,
em vens a dir que el buf de vent de mar
no et fa ni més ni menys, és a dir, res?
 
Zel del sol que es pon al puig prop de Gurb,
i al mig del pla tot es fa fosc de cop,
no tens el gest de dar un xic més de tu?
 
Zel del sol fos al cim del puig més alt,
no sents el prec del cel com si fos foc
ni el plor de nit que cap al tard et plany?


diumenge, 29 de novembre de 2020

SONET 25







 



ABECEDARI (Y)

Yin de pell bruna, sempre al meu costat
d’ençà del mil nou-cents noranta-dos,
petjant amb mi el camí més assenyat
talment si amb la meva ombra s’hagués fos.
 
Yang de pell blanca, força emmurriat,
gronxat sovint d’ingràvid pensament,
fent via per camins poc transitats
amb una amiga mà per fonament.
 
Yin-yang desprès que tot ens has donat,
que ens has llevat la por de bes en bes,
i els somnis més audaços has gestat;
 
yin-yang que has esvaït la solitud,
et demanem un quart de segle més
per assolir la nostra plenitud.

dissabte, 28 de novembre de 2020

SONET 24

Abans no proveu d'entendre el text suposant-li un significat críptic, prefereixo advertir-vos que es tracta només d'un divertiment en forma d'embarbussament, una inacabable al·literació. Haig de dir-vos que alguns textos poètics als quals m'he enfrontat m'han aportat el mateix missatge que aquest: nul·la informació. Quedeu-vos per tant amb el seu so i gaudiu d'aquest fonema tan representatiu de la llengua catalana. A veure si hi sabeu escoltar el so de les onades del mar damunt una platja de pedretes. No proveu d'anar més enllà perquè no obtindreu res a canvi. Ara bé, sou lliures d'interpretar el que vulgueu; només faltaria!

ABECEDARI (X)

Xop d’angoixa, m’aixeco esbiaixat
i eixugo un feix d’aixetes enreixades.
S’esqueixa un gruix d’eixarm eixelebrat
i creix la xarxa de burxes eixalades.
 
Xoca l’embruix de clenxes arrauxades
amb un esqueix de xarpelleres fluixes.
S’eixamplen les eixides enxubades,
s’aixequen eixams de moixes bruixes.
 
Xiulen i manxen, xops i deseixits,
en aixoplucs amb encaixos cruixits,
feixucs esdrúixols de panteix xaró.
 
Xisclen moixons que eixorden amb escreix
baixos nínxols eixorcs on mix no hi creix.
Eixut xipoll que peix el xic xapó!


divendres, 27 de novembre de 2020

SONET 23

 ABECEDARI (W)

Wagner aquest matí m’ha regalat
un Crepuscle dels Déus cerimoniós
mentre escrivia el text que tinc pactat
per mantenir-me actiu i coratjós.
 
Wagner em gronxava en la consciència
i em ventava calbots entremaliats
per deixondir-me ferm amb la presència
d’esclats de so que no eren esperats.
 
Wagner m’ha fet intensa companyia
avui que el dia s’ha llevat opac:
la pluja gris caient amb melangia.
 
Wagner m'ha reportat la sintonia
que anava decorant cada sotrac
mentre el sonet insuls apareixia. 

SONET 22

 ABECEDARI (V)

Viure sense complexos el present
i fer plans sols a ben escàs termini,
fer de la norma una eina permanent
i no apartar-nos d’aquest determini.
 
Vet aquí de pandèmia el testament
que ha vingut a arrelar a la nostra llar,
que ens ha fet mudar de capteniment
i acabarà de guia com un far.
 
Ves, no resulta pas un disbarat
viure el present de cor, intensament,
i anar arxivant amb cura el que hem passat,
 
veient de no glatir per cap futur,
mig convençuts que molt probablement
corríem a estampar-nos contra un mur.

dijous, 26 de novembre de 2020

SONET 21

 ABECEDARI (U)

Un altre cop idolatrant un mite
que just ens toca mig de refiló:
com si el país no tingués altra fita,
i tots darrere seu en processó.
 
Un altre munt de pàgines impreses
i d’hores a mitjans audiovisuals
per recordar-nos les tristes grandeses
d’un brivall amb neurones residuals.
 
Un deix de dignitat mig oblidada
hauria de mostrar-nos nous models.
Tots els nostres records i la mirada
 
un altre lloc haurien de cercar:
la Montserrat Carulla que, fidels,
amb tot l’honor pertoca acomiadar.

SONET 20

 ABECEDARI (T)

Tinc dins el pit l’enuig de mil tempestes
i dia a dia creix d’intensitat
sentint com brollen de podrides testes
sarcàstics clams de santa llibertat.
 
Tot emparant-se en el seu exercici
llancen mentides i barbaritats
en una guerra que ha esdevingut vici
contra les més rotundes veritats.
 
Tement de perdre els útils privilegis,
que tenen des de temps immemorial,
remouen cel i terra i mar, no vegis!,
 
tota la seva vida esquenadrets,
sense cap vocació mig laboral,
si permetran que toquin els seus drets. 

dimecres, 25 de novembre de 2020

SONET 19

 ABECEDARI (S)

Sovint ens sentim sols tristes engrunes
llençades a l’atzar sobre el camí
i això si tenim sort, perquè n’hi ha algunes
que el vent ha transportat molt lluny d’aquí.
 
Sovint ens entestem a lamentar-nos
de les dissorts i males astrugàncies
com si no res calgués adjudicar-nos
i de l’entorn fossin totes les ànsies.
 
Sovint ens asseiem, creuats de braços,
mentre esperem que arribi el nostre fat
i l’esdevenidor ens ompli a cabassos.
 
Si no maldem per viure més actius
tenim un avenir predestinat
de letargia, mentre ens creiem vius. 

dilluns, 23 de novembre de 2020

SONET 18

 ABECEDARI (R)

Ran de la sorra, una barca forana
que el ferm oratge fa capcinejar:
fugint d’un continent on sobra gana
ha aconseguit a l’illa embarrancar.
 
Rebot els mariners damunt la platja
i malden terra endins assedegats
bo i comprovant que no és un trist miratge
d’uns ulls fa massa dies castigats.
 
Retopen cortrencats amb la desferra,
amb una crua i trista realitat:
que fugen de l’horror, la fam, la guerra,
 
reclamen sols un deix d’espai per viure
i han trobat esmaperduts la indignitat
amuntegats com xais en una terra lliure. 

diumenge, 22 de novembre de 2020

SONET 17

 ABECEDARI (Q)

(Amb permís d’en Joan Maragall i en Pere Quart)

Quan tots ens esmercem en causa justa,
l’etern botxí comença  a tremolar,
car sap molt bé que som de mena adusta,
i no ens desplau posar-nos a segar.
 
Quan no trobem camins on aplegar-nos,
el crònic enemic frega de mans,
car ja coneix el giny de doblegar-nos
i dar-nos hòsties quan demanem pans.
 
Que temps enllà hi hagué una vaca cega
i algú la va posar de mala llet,
però el temps absurd ens l’ha tornat tan llega
 
que ja no entén ni els llibres il·lustrats,
i amb un posat d’estaquirot ha fet
de la quadra sa llar, en lloc dels prats.

SONET 16

 ABECEDARI (P)

Percaçaran de nou les signatures
de quatre milions de ciutadans
anant al seu encalç com folles fures,
posant-los el bolígraf a les mans.
 
Persistiran en la seva misèria
moral de perdedors malhumorats
i cercaran amb calculada histèria
camins un altre cop equivocats.
 
Podran cercar l’empara en tribunals
per assoliR propòsits lamentables
que aboquin damunt nostre tots els mals,
 
però toca un altre cop de fer-hi front
lluitant contra objectius tan miserables
amb tota la fermesa d’aquest món.

dissabte, 21 de novembre de 2020

UNA RONDALLA

 (A propòsit de la nova llei Celaá)

RONDALLA PER A INFANTS DESORIENTATS

Es veu que una vegada hi havia un país que portava més de quaranta anys governat per una mena d’ogre que tenia tothom atemorit, que només escoltava els qui li reien les gràcies, que havia fet pintar totes les escoles de color gris, i qui gosava aixecar la mà per preguntar alguna cosa acabava de cul a la presó.
Però s'esdevingué que l’ogre la va palmar, i aquells que l’envoltaven, i que de fet eren els que remenaven les cireres, van voler fer veure que canviava la fesomia i el tarannà del país i van pintar les escoles de color blau cel. Tothom estava content i pensava que la vida els somriuria podent triar qui els manava cada quatre anys. Però vet aquí que van canviar els manaies i van decidir que pintarien les escoles de verd, i que els llibres també durien les tapes verdes, i que els nens i nenes portarien bates de color verd.
El color va durar amb prou feines quatre anys, perquè van passar a manar els qui volien que les escoles fossin grogues i ho van canviar tot. Els mestres deien que, si almenys conservessin algunes parets dels antics colors, no els resultaria tan feixuc haver-se d’acostumar a tant de canvi cada dos per tres, però no els van pas escoltar.
Els manaies que els van succeir van voler que les escoles, els llibres, les bates i les pilotes fossin de color vermell, i ja els teniu canviant-ho tot una altra vegada, sabent ara ja de segur que la moda duraria quatre dies, els que trigarien a canviar de capitost.
Dit i fet, al cap de tres anys, dia per dia, els van dir que ho farien tot de color taronja, que s’assemblava més al vermell i no els costaria tant, però el rebombori va ser el mateix.
A tot això, els mestres ja tenien la mosca rere l’orella i es malfiaven de tots els qui feien discursos sobre com havien d’ensenyar a llegir i escriure a la mainada, i de com els havien d’ensenyar a calcular, i de com els havien d’explicar el que era el món. Per això, quan els van dir que havien de pintar les escoles de color marró, hi van posar molt mala cara i van amenaçar de pintar-les de negre i dir-los que s’havia acabat el bròquil, però no es van arribar a posar d’acord i els manaies van sortir-se amb la seva.
I vet aquí que va arribar una epidèmia que els va fer tancar les escoles durant una bona temporada i els mestres des de casa feien el que podien, cadascú des de l’habitació que més li abellia i que lluïa el color que a ell li semblava, tot plegat un bon desori.
Quan van tornar a obrir les escoles, tot just ara fa quatre dies, pensaven que retrobarien el color marró a què estaven mig avesats, però els que ara manen han trigat ben poc a decidir que han de tornar a canviar-ho perquè no els acaba d’agradar el marró i resulta que la mainada se’ls ensopeix.
Han decidit que les escoles seran de color violeta a partir del curs vinent. Com que ja no hi ha llibres per canviar-los el color de les tapes, han determinat que els ordinadors i les tauletes també tindran aquest color. De les pilotes ja no en parlen, perquè es veu que tot serà virtual. Ah!, i es veu que deixaran a lliure elecció de cada família el color de les bates.
Als mestres ningú no els ha demanat què en pensen, però n'estan tan tips que ja no els fa res. Al cap i a la fi fa anys i panys que estan acostumats a fer tot el que poden sense escoltar gaire els qui manen i fan discursos, perquè podria perillar seriosament el seu enteniment, i llavors sí que aquest país tindria un seriós problema.

dijous, 19 de novembre de 2020

UNA ALTRA PAUSA A L'ABECEDARI

 

UNA CAPÇANA, SISPLAU

Té una certa tendència a ensopegar de cap als llocs més inversemblants. La causa podria radicar en el fet que la seva alçada es troba una mica per sobre de la mitjana de la gent del país, però em temo que té més a veure amb el fet que els anys li han acabat conferint una tendència a acotar el cap, com si el nas li pesés més del compte, ja m’enteneu. Encara bo que s’ha anat acostumant, desproveït com va de coixí capil·lar, a portar sempre una gorra, que en temps de fred acostuma a ser de llana gruixuda i esmorteeix una mica els patacs. Per això, quan van reformar la cuina de casa i el fuster els va aconsellar que als armaris de sobre la pica hi poséssim portes basculants en vertical, va veure el cel obert en adonar-se que suprimia un punt potencial de risc de patacades imprevisibles al front o a la clepsa. Llàstima que la seva dona tingui per mal costum aixecar les portes dels armaris només fins a mitja alçada, un vici que sol generar conflictes familiars quan els toca compartir l’espai de la cuina. Ep, però no us penseu pas que sigui el perill més gran al qual hagI de fer front. Aquesta setmana s’ha cuidat obrir la clepsa amb el marc de la porta del cotxe mentre aspirava la tapisseria dels seients; porta un nyanyo al front resultat de l’impacte contra la cantonera de la campana extractora quan es va atansar a l’olla que feia la xup-xup per comprovar l’estat de cocció; i aquest matí ha impactat de ple cocoronell contra un prestatge que sembla haver estat instal·lat única i precisament per fer-li la guitza. Definitivament, li cal una capçana.

SONET 15

(Ja em perdonareu que, tip del que hem de viure i veure arran de terra, avui faci un viatge sideral. Hi ha una conjunció astral bonica de contemplar. )

ABECEDARI (O)

Obrim els ulls, mirem cap a ponent,
ara que la foscor ens abraça d’hora
descobrirem la Lluna en quart creixent
avui que encara s’està bé al defora.
 
O Júpiter, que avui van de bracet:
de tant en tant proven de festejar
quan es troben de ple al mateix indret.
Qui sap això quan tornarà a passar?

 
O bé Saturn que sembla com que espia
de ben a prop el seu capteniment
voltats de negre, havent finit el dia.
 
O Mart que, foll de gelos des de lluny,
bo i anhelant de ser-ne el pretendent,
contempla l’estimada com s’esmuny. 

dimecres, 18 de novembre de 2020

SONET 14

 ABECEDARI (N)

No digueu que no estàvem advertits,
després de mesos de desconfiances,
de veure que ens miraven deseixits
fent equilibris com unes balances.
 
No creia que es poguessin superar
i m’han sorprès amb una atzagaiada:
la cursa virtual per poder optar
a alguna minsa ajuda prou migrada.
 
No ens recaria riure un sol moment
si tot plegat no fora tan patètic,
i perillés la vida de la gent.
 
No esborreu fàcilment les seves cares
quan ens demanin comportament ètic
en unes eleccions que em semblen rares.

dimarts, 17 de novembre de 2020

SONET 13

 ABECEDARI (M)

Mai no sabrem del cert la veritat
de la Covid ni tantes altres penes
que en aquest món cruel i descarnat
ens plouen tot sovint a pales plenes.
 
Mentiders tossuts, malacostumats,
proven d’imposar les seves certeses
ocultant les vives realitats
amb un devessall de mots i nicieses.
 
Mentrestant nosaltres espigolem
en un camp mig erm les paraules justes
i reflexionem, i ens estintolem,
 
massa confiats de la perspicàcia,
en les fermes formes un xic adustes
de la més incompleta democràcia. 

diumenge, 15 de novembre de 2020

SONET 12

 ABECEDARI (L)

La vida viu latent rere les portes
a punt per, quan les obrin, fer un esclat
i així inundar totes les zones mortes
com si res de dolent hagués passat.
 
La vida, ja ho sabem, curta memòria,
oblidarà insensata el punt de zel
i, com si comencés de nou la història,
s’avesarà a endolcir-ho tot de mel.
 
Les poques llibertats recuperades
ens menaran de nou a un “déja vu”,
a resseguir encongits tristes petjades.
 
La vida ha d’ensenyar-nos, imprudents,
a evitar errors que vam cometre ahir
si en el patac volem salvar les dents!

divendres, 13 de novembre de 2020

UNA PAUSA A L'ABECEDARI

 Això d'anar escrivint un sonet cada dia resulta força feixuc. Començo a estar tip de mètriques i rimes. Em prendré la llicència de fer mitja part. Mentrestant, un microrelat nou: 

MASSA MASSA MARE

(Amb una especial dedicatòria a en Quim Sañé que em va ensenyar a estimar el pa de veritat)

El teletreball l’obliga a restar a casa més temps del que hi seria per gust i costum, però a banda de passar-se unes quantes hores davant la pantalla de l’ordinador, de vegades renegant per la minsa velocitat amb què rep i envia les dades que tracta i remena, ha cregut oportú destinar més temps a tasques d’aquelles anomenades relatives a la llar, com és ara l’elaboració d’aliments que acostumen a comprar al supermercat o a les botigues del barri, i ha decidit que a partir d’ara es faran el pa a casa. Ha anat al forner, més bon amic que proveïdor després de tants anys de relació comercial diària, perquè li proporcionés massa mare a fi d’aconseguir un resultat més professional. El forner l’ha advertida que només en posi cinquanta grams per quilo, ni un de més, perquè és molt potent i li podria descontrolar el procés de fermentació, sobretot si també hi afegeix llevat. Més contenta que un gínjol, en arribar a casa s’ha arremangat disposada a enfarinar-se com un flequer de veritat. A l’hora de pesar la massa mare ha buscat la petita balança de cuina per mesurar amb precisió la quantitat exacta, però no hi ha hagut manera de trobar-la enlloc. “On coi devem haver-la entaforat?”, s’ha demanat, i ha optat per fer el pes a cop d’ull. (...)

Quan en Martí ha arribat a casa a migdia, s’ha estranyat que la seva dona no respongués a l’habitual salutació: “Ja sóc aquí!”. Una estranya sentor un pic àcida surava en l’ambient de la llar i l’ha adreçat a la cuina on l’esperava un espectacle dantesc: una immensa massa blanquinosa cobria tota la taula de la cuina vessant fins arribar al terra de gres on es començava a escampar. Per una de les vores de la matèria precipitada treia el nas la punta d’una de les sabatilles blaves que la seva dona usa en les activitats domèstiques. “Mercè!”, ha cridat mentre s’apressava a esparracar la massa de la part alta per alliberar-li el cap a fi que pogués reprendre la respiració. Ha estat debades, perquè el més petit estrip en la superfície flonja i elàstica es tornava a tancar en pocs segons. Esverat, ha optat per trucar al 112, confiant que, més avesats que ell a tota mena d’emergències, sabran trobar una solució per sortir de l’atzucac.


dimecres, 11 de novembre de 2020

SONET 11

 ABECEDARI (K)

Kafkià atac de quatre capcalents,
tacant de sang la mítica façana
per desvetllar supòsits indolents
errant de ple amb l’estúpida pensada.
 
Kafkiana la manca de resposta
dels mossos que vetllaven per l’indret.
Ja veus, tancar una porta el poc que costa
mentre els brètols sollaven la paret.
 
Kyrieleison, els faria cantar
fins que deixin les ungles a la roca
gratant la merda que han de netejar.
 
Kyrieleison, a ple pulmó cantat,
mentre ferm sobre la teulada toca
el carilló de la Generalitat.

dimarts, 10 de novembre de 2020

SONET 10

 ABECEDARI (J)

Junts ens en sortirem”, la lletania
que oculta veritats subliminals.
(Poseu-la en llavis de la policia
que va venir a lliurar-nos de greus mals.)
 
Junts ens en sortirem”, la melodia
d’ineptes que emmascaren el desastre
i gent de bona fe que sols voldria
fugir de la ruïna i el malastre.
 
Junts ens en sortirem”. Quina ironia,
en veu dels qui parant la trabanqueta
escombren cap a casa cada dia!
 
Junts ens en sortirem”, sarcasme vil!
Amb tants milers de morts a la carpeta,
qui ho gosa proclamar i viure tranquil?

SONET 9

ABECEDARI (I)

Imaginem que aquest any que hem patit
ha estat tot ell un malson monstruós
i que en llevar-nos tot d’una del llit
ens espolsem la dissort i les pors.
 
I reprenem amb prestesa el viatge
que vam deixar mig perdut i oblidat,
com una barca varada a la platja
que l’onada valenta ha recobrat.
 
I retrobem el camí dels concerts,
del bon teatre, tornem al cinema,
on reviurem amb els ulls ben oberts.
 
I visitem qui des de la misèria
hem mantingut allunyat per sistema
ferit de por, perillant amb la histèria.

dilluns, 9 de novembre de 2020

SONET 8

 ABECEDARI (H)

Han beneït que tot un cop de poble
dins un temple se sentin acollits;
la causa havia de ser urgent i noble
amb tots els espectacles prohibits.
 
He vist molts purpurats al presbiteri
vinguts de lluny per mig sant declarar
un pobre noi que en temps de greu temperi
salvatges sense escrúpols van pelar.
 
Ho veig poc més que un clam publicitari
extemporani i sense fonament.
Caldria que en aquest present calvari
 
hi hagués un punt de sòlida empatia
amb tots els que ara viuen malament.
Que oblidin tanta pompa i simonia. 

diumenge, 8 de novembre de 2020

SONET 7


 ABECEDARI (G)

Gaudim de ple de la tardor benigna
ara que els dies es van escurçant;
no permetem que aquest virus maligne
gosi privar-nos-en ni un xic instant.
 
Gronxen al buit quatre fulles vermelles
mentre s’estimben damunt d’un tapís
i en el silenci parem les orelles
per escoltar dels peus el fregadís.
 
Guaitem la boira: tot ho difumina,
fidel al seu tarannà de la plana.
Qui la detesta mig trist s’imagina
 
gambant camins d’horitzons definits
dins el bon temps, i enyorant la solana
que al mig de l’estiu ens deixa rostits.

SONET 6

 ABECEDARI (F)

Fem un descans en el nostre viatge
cerquem un lloc adient per pensar
i recordem amb respecte la imatge
dels que han finit sens consol d’una mà.
 
Fent el cor fort i evitant maleir
d’aquest món lleig i pervers l’estultícia
dem-los avui des del nostre camí
el que no es van poder endur: una carícia.
 
Foragitem els fantasmes dolents
d’un poble absurd que mascotes venera,
mentre arracona en espais desplaents,
 
fora de lloc del seu rang venerable,
homes i dones en pèssima espera,
mereixedors d’un ocàs més lloable. 

dissabte, 7 de novembre de 2020

SONET 5

 ABECEDARI (E)

Entre sotracs, entrebancs, lletanies
i veritats a mig dir i a mig fer
amb la viu-viu hem anat cremant dies
lligats de peus a un present poc sincer.
 
Entrelluquem en allò que s’acosta
dies feixucs que caldrà espavilar,
fent cada dia que passi una aposta
per un futur que hem de recuperar.
 
Els nostres fills, també els nets que ja tresquen
han de tenir un horitzó esperançat.
Tal com  va tot, ja veurem què s’empesquen
 
en endavant per sortir d’un forat
on, si no gruen i lluiten i engresquen,
se’n va aquest món que hem deixat esgotat. 

divendres, 6 de novembre de 2020

SONET 4

ABECEDEARI (D)

Determinant-los articles luxosos,
tanquen teatres, cinemes i llocs
plens de cultura, que són generosos
perquè impedeixen tornar-nos més socs.
 
Dia novell i estantís que depassa
ens ageganta per força els neguits
i ens dissolem atordits dins la massa
sense resposta, capcots i avorrits.
 
Des del reclam de la llum d’un nou dia,
drecem els ulls a la ratlla estantissa
que ha de tornar-nos fidel l’alegria.
 
Doll de veus blanques, vital cridadissa,
quan retornem a la monotonia
viva que reconquerir tothom frissa.

 


dijous, 5 de novembre de 2020

SONET 3

 ABECEDARI (C)

Contemplo el parc, abocat al balcó,
veig la dotzena de vils capsigranys
que no respecten cap llei ni raó
mentre em recorden els greus averanys.
 
Com si no res els hagués de passar,
sense una minsa subtil protecció,
suen, s’esforcen i es deixen anar,
fan cabrioles i competició.
 
Cada esbufec del seu ferm alenar
llança al voltant tot un núvol viral
que sura en l’aire per contaminar
 
cossos veïns que no temen cap mal.
Ai, perdoneu, que no puc senyalar
cap col·lectiu en aquest temporal! 

dimecres, 4 de novembre de 2020

SONET 2

 ABECEDARI (B)

Branden pancartes creuant la ciutat,
fan sentir precs i clams els descontents,
lluiten pel seu lloc de feina barrat
ran de l’ofec que ara els torna valents.
 
Burxen al cor dels polítics ineptes
que han de lliurar-los d’aquest atzucac
mentre hi fan front amb decrets i nous reptes
cada nou dia rebent un sotrac.
 
Busquen amb ulls temorencs l’horitzó,
que ha esdevingut cada cop més eteri,
amb un posat compungit de tristor.
 
Badocs com som, assistim al temperi
i embolcallem sa protesta amb la por
que ens han infós persistint el misteri.

SONET 1

 

ABECEDARI (A)

Ara portem vuit mesos de pandèmia,
dos d’ells tancats a pany i forrellat,
el cos presenta símptomes d’anèmia
i l’esperit tenim apedaçat.
 
Arrosseguem ànima i peus mig d’esma
anant amunt i avall sense parar,
sabent que aquesta mena de quaresma
ningú coneix quin dia acabarà.
 
Algun profeta gosa de fer auguris
posant-se per damunt del bé i del mal,
i tots sabem del cert que són espuris:
 
amb prou feines aixequen la moral.
Resistirem dempeus mentre tu duris
fins que del món t’esborri un temporal?

dimarts, 3 de novembre de 2020

QUI NO TÉ FEINA EL GAT PENTINA

El dia 21 de març d’aquest any vaig publicar el primer microconte de confinament. Estava disposat a escriure’n un per dia i ni jo mateix no acabo de creure’m que n’arribés a redactar 50. Vaig plegar perquè se m’havien acabat les idees.

El 10 de maig vaig començar una altra sèrie: em vaig proposar escriure cada dia un poema minimalista (haikú, tanka) i presentar-lo il·lustrat, que sempre és més agradable. En vaig arribar a confegir una cinquantena fins que, amb l’aixecament parcial del confinament pels volts de Sant Joan ho vaig deixar córrer perquè se’m feia pesat.

El 9 de juliol, potser perquè trobava a faltar l’obligació diària d’escriure, vaig començar la sèrie “Bestiari d’Osona” que vaig mantenir fins el dia 26 d’agost, després d’haver-me divertit d’allò més dedicant un haikú o una tanka a cada un de 50 dels animalons que podem trobar per la nostra terra.

L’endemà mateix, el dia 27 d’agost, vaig començar una nova sèrie de 30 microrelats de postconfinament que em va durar fins el 27 de setembre, quan em vaig adonar que s’esgotaven els temes que podia tractar i començaria a plagiar-me a mi mateix.

Llavors se’m va acudir treballar cada dia una locució o frase feta d’aquestes que usa el llenguatge col·loquial, que és el registre lingüístic més ric, amb la intenció de recordar-les i que no es perdin enmig d’aquesta mena de dialecte “catanyol” que ja ens ha envaït. Des del 28 de setembre fins ahir, he anat traient un text diari i durant aquest temps he usat fins a 113 locucions i frases fetes. És ben bé que tinc poca feina, si m’he dedicat a comptar-les.

Si no vaig errat de càlculs, porto 215 dies pràcticament consecutius escrivint alguna cosa i compartint-la amb vosaltres. Em sembla que continuaré. Demà començaré una nova sèrie que amb el títol d’ABECEDARI contindrà 26 sonets, cada un iniciat amb una de les lletres del nostre alfabet. Hem de tirar de reptes si no ens volem engorronir. Tindrem temps per anar-ne parlant.

El que us deia: QUI NO TÉ FEINA EL GAT PENTINA.


diumenge, 1 de novembre de 2020

FRASES FETES EXEMPLARS, 35

 SABER EL PA QUE HI DONEN

Ara que ja portem un cert temps comprovant la reacció furibunda de la caverna mediàtica, l’abast dels insondables poders a l’ombra d’aquest estat pseudodemocràtic, i la capacitat repressiva d’uns cossos de seguretat que paguem entre tots, però que només protegeixen als altres mentre ens estomaquen de valent; podem dir que ja “sabem quin pa hi donen”. El problema que hauríem de plantejar-nos de seguida que puguem és si ens agrada seguir menjant pans com hòsties o preferiríem de tant en tant poder menjar tortell d’Olot, d’aquell de can Carbasseres. I la resposta és ben senzilla, em sembla.

Ara bé (faré la gràcia fàcil de dir que “vol dir moro” encara que fereixi susceptibilitats), toca fer-se la pregunta: Com aconseguim l’anhelat tortell? Fem la carretera de la costa de la Salut? Agafem els túnels de Bracons? Agafem l’Eix Transversal i anem a fer la volta per Anglès? L’encarreguem i que ens el portin? Hi ha vies més directes, hi ha carreteres amb revolts que maregen, hi ha rutes que passen per massa comarques, si ens el fem portar ens costarà un ull de la cara... Ep, i tenim dies que no podem sortir del nostre municipi. Tot un dilema! Però que consti que ningú no vol menjar pans com hòsties.

FRASES FETES EXEMPLARS, 34

 SER MÉS LLARG QUE UN DIA SENSE PA

Una altra referència a aquest aliment bàsic de la nostra cultura que es tenia poc menys que com a sagrat. Potser alguns recordareu com els pares i avis, abans de llescar el pa, hi feien el senyal de la creu amb la ganiveta, demostració  inequívoca de la relació que establien, des de la seva religiositat un punt supersticiosa, entre un aliment bàsic i la simbologia que els havia inculcat l’església. Sigui com sigui, llençar un crostó de pa era pràcticament un pecat i se n’aprofitaven fins les darreres engrunes. En fi, que no es concebia la vida sense aquest aliment que ja coneixien al Neolític, d’aquesta necessitat en ve l’expressió. I avui em serveix per dir-vos que això que estem vivint “s’està fent més llarg que un dia sense pa”. Si miro enrere i penso que a mitjans de març crèiem que seria cosa de quatre dies, m’esgarrifo. Si torno a començaments d’estiu i penso que per Sant Joan vam poder fer la primera trobada de la família al complet i  confiàvem que ja anàvem per bon camí, em poso de mala lluna. Si em planto a mig estiu i recordo que aquesta merda va començar senyals de rebrot, m’emprenyo. Si reculo a començaments de setembre amb tota la lletania de consells i bons auguris de començament de curs, trec foc pels queixals. Si miro tan sols dues setmanes enrere, ho veig tot força negre. Si penso en les festes de Nadal, comptant que el cerimonial del tió és de les poques tradicions que encara ens ajunta tots al menjador de casa, em desanimo... En fi, allò que us deia, que “s’està fent més llarg que un dia sense pa”.

FRASES FETES EXEMPLARS, 33

 NECESSITAR-HO COM EL PA QUE ES MENJA

Vist tot el que ha estat passant les darreres setmanes, amb advertiments, propostes, contrapropostes, globus sonda, crítiques, decisions, contradecisions, opinions contraposades, desqualificacions velades... hom arriba a la conclusió que hi ha una colla d’incompetents que juguen, cadascú d’ells, a fer veure que els incompetents són els altres. Mentrestant nosaltres, (ves si tenim cap altra opció!) entomem els seus consecutius decrets amb més paciència que Job confiant que la justícia divina, o la casualitat, o el que sigui que es trobi per damunt d’ells, acabi tornant a posar les coses al seu lloc. Cal que ens arribi una sola veu, tant li fa que tingui més o menys raó, que estigui més o menys equivocada, però una de sola, si us plau, que potser li acabarem agafant la confiança que hem perdut després de mesos i mesos de comprovar com es mouen a les palpentes. Ho necessitem més que el pa que ens mengem!
Hi ha una altra cosa que necessitem amb la mateixa urgència, però ara mateix, a la vista de com està el pati polític d'aquest país, no sé si tirar pel dret cap a la independència no seria sortir del foc per anar a caure a les brases.