dijous, 19 d’abril del 2012

PÒQUER D’AUTORS OSONENCS PER ALS ALUMNES DE L’INSTITUT DE VIC

poquerliterariiesvic.jpg

Poder compartir taula amb en Ramon Erra, en Toni Pladevall, la Pilar Cabot i en Vicenç Ambròs és un honor. En un acte que ja arriba a la seva vuitena edició, hem estat presentant les nostres novetats editorials d'aquest Sant Jordi als alumnes de batxillerat de l'Institut de Vic. No passa gaire sovint que em toqui parlar davant una concurrència àmplia i tan exigent com l'adolescent. Cal felicitar-los de tot cor per la seva atenció i participació en el col·loqui final: dues hores de xerrera d'escriptors són feixugues i avui no semblava que se'ls fessin especialment llargues.

He aprofitat per fer un estudi sociològic en directe: he demanat que aixequessin la mà els qui vivien a pagès i l'han aixecada un parell de persones. Seguidament he demanat que ho fessin aquells que eren fills de pares que havien nascut i viscut a pagès: més d'una vintena de mans repartides per tota la sala. La meva tercera petició ha estat per saber quins nois i noies tenien constància que els seus avis havien viscut en una casa de pagès: la meva sorpresa ha estat comprovar que prop de les dues terceres parts eren néts de famílies pageses.

Aquesta introducció prou gràfica m'ha permès dir-los que la meva novel·la "Arrels de pedra" explicava això i que valia més la imatge que havíem creat entre tots que les mil paraules que després, per complir amb el temps pactat, els he hagut  d'engaltar.

dilluns, 9 d’abril del 2012

EL CANIGÓ DES DE LA MARE DE DÉU DEL MONT

verdaguermdmont.jpg

Hem pujat al Santuari de la Mare de Déu del Mont a mitja tarda, comptant que les boirines del matí s'haurien fet fonedisses. Lamentablement hi havia una mica de calitja, però la vista de 360 graus és espectacular i eixampla l'esperit. No he pogut resistir la temptació de fotografiar el Canigó sota l'atenta mirada de Jacint Verdaguer.

Estic convençut que si em deixessin un mes i mig aquí dalt hi acabaria escrivint alguna cosa extensa. Dubto que acabés essent de la importància del poema èpic de Verdaguer, però alguna cosa llegible acabaria sortint.

És un dels punts encimbellats on la visió panoràmica de la nostra terra  resulta més colpidora.

dilluns, 2 d’abril del 2012

BRICOLATGE PER A EN “XISCO”

xaletxisco.jpg

De fet s'acostuma a dir que "criatures naixem i criatures tornem". Si fa un any m'haguessin insinuat que tindria un hàmster a casa, segurament hauria contestat que ni en somnis. Per a mi tots aquests rosegadors de mida petita no eren més que rates peludes sense gens ni mica de gràcia. Però un dia va arribar en Xisco a casa, refugiat, i de mica en mica s'ha anat convertint en un més de la colla: fins i tot el tió li va cagar una roda nova que no fes tanta fressa i ens deixés dormir a les nits.

Arribades les vacances de Pasqua, acostumo a treure la pols de les eines i dedicar-me a fer algunes de les tasques de bricolatge que sempre vaig deixant per al cap de setmana següent. Aquest any he començat construint un xalet per a en Xisco: dues plantes, terrassa i tobogan amb sortida a l'exterior. Aquest matí l'ha estrenat i ja ha tingut temps de comprovar totes les possibilitats. Em sembla que li agrada.