NADAL 2014

Si aquesta nit us descobriu

un any més grans, més savis

i alhora més escèptics,

busqueu el més petit estel

que sempre treu el nas

damunt del Puigsacalm

i demaneu-li un gest de pau,

però sobretot mil dosis de silenci.

Ens l’hem guanyat a pols

després de tant de temps de mots estèrils

ploguts de tot arreu

damunt dels nostres cors perplexos.

Només ens queda l’esperança,

almenys que puguem viure-la

en el nostre més íntim silenci

prenent la mà de qui ens estima,

mirant-li els ulls amb confiança.

LA DOLO DIU ADÉU A L'ESCOLA

Dóna als teus ulls una mirada nova

O llança’ls amb vigor a l’infinit;

La teva fita en endavant es troba

On puguis mirar el món de fit a fit.

Bressol de bells records, aquesta escola,

Amb una petja teva a cada espai.

La noia de Ciuret ara s’envola,

La mestra de qui un no vam patir mai.

El buit en els debats de cada dia

S’ensuma i es confon amb el teu nom

Tot enyorant la teva gosadia.

Instint d’arrel i senzillesa airosa,

Niuat en un cor pur que vol tothom.

Adéu-siau, amiga  generosa!

PRESENTACIÓ DE "CARAMELS DE MENTA" AL TEMPLE ROMÀ DE VIC

Dissabte passat vam presentar el nou llibre al Temple Romà de Vic. L'espai, que ja havíem fet servir per presentar "Arrels de pedra", és excepcional per a aquest tipus d'actes. Una cinquantena llarga de persones ens van voler fer companyia. Les autèntiques protagonistes de l'acte van ser la Neus Font i la Míriam interpretant el paper de les protagonistes del llibre: àvia i néta. En Jordi Castelló, l'editor, va comentar els quatre aspectes del llibre que més li han cridat l'atenció; i jo em vaig encarregar de tancar l'acte amb una intervenció més llarga del que hauria estat desitjable, com sempre sol passar. Els assistents a l'acte es van poder endur una bosseta de caramels de menta com a record. En les imatges es pot comprovar l'ambient que hi vam saber crear. Un sincer agraïment a tots els qui vau participar-hi.

PASSEJADA PER UN PAISATGE DESOLAT

Les muntanyes del voltant d'Agost tenen un aspecte impressionantment desolador, desprenen un encant especial que, massa avesats a la natura exhuberant del Pirineu, no vam saber apreciar a primer cop d'ull. Hi hem passat tres dies, hostatjats en una casa de turisme rural, una antiga terrisseria que encara conserva l'obrador, el forn, les terrasses d'assecatge... La Loli i en Felip hi han sabut bastir un espai acollidor i entranyable. Aprofitant un dia assolellat, hem anat a fer una caminada per la serra i pels barrancs, un paisatge on van filmar "El retorn dels 7 magnífics". L'espai ens parla d'un temps en què tot el poble vivia de l'ofici de terrisser, amb un obrador a cada quatre portes. Arreu hi trobareu talussos de terra argilosa d'un gris blanquinós d'on en treien la matèria primera per a la fabricació d'uns càntirs únics que encara són molt preuats.