dissabte, 22 de juliol de 2017

EL 9 NOU D'ESTIU HA PUBLICAT EL MEU DARRER RELAT

Com a finalista en el 1r Premi de narrativa curta del setmanari El 9 Nou, avui surt publicat el meu darrer relat: "Llaura fondo, posa fems i deixa córrer el temps".
La idea és que aquesta petita narració sigui el germen de la meva propera novel·la. De moment estic fent els primers esquemes i el procés de documentació, però l'estiu és molt xafogós i no convida gaire a escriure. Em sembla que ho deixaré per a les llargues jornades d'hivern de la plana.

dimecres, 24 de maig de 2017

DEMÀ ENCARA VOLARAN LES ORENETES

Avui he anat a parlar del meu primer llibre amb els nois i noies de 3r d'ESO de l'Escola Vedruna-Tona, que l'han llegit durant aquest tercer trimestre. Poder parlar amb els lectors de "Demà encara volaran les orenetes" és una experiència interessant. Ja fa deu anys que va sortir a les llibreries i, d'ençà, un parell de milers de persones em consta que l'han llegit. Poder posar cara i ulls als lectors d'una obra pròpia és un privilegi per als autors, conèixer la seva opinió, respondre als seus dubtes, comentar-ne alguns aspectes és un bon exercici d'allò que jo en dic "continuar aprenent a escriure". Gràcies.

dimarts, 9 de maig de 2017

TORNA, TORNA, SERRALLONGA!

Dins la campanya "Lluites compartides" d'Òmnium Cultural, dissabte es va presentar a Vic l'exposició que commemora la lluita de tota la comarca contra la pretesa explotació de mineral d'urani a la zona del Collsacabra i les Guilleries. Em van demanar si els podia redactar el text de l'exposició i m'hi vaig avenir amb tota la il·lusió del món. La quantitat de documents i testimonis que em van fer arribar em va portar records de quatre dècades enrere. Dissabte passat es va inaugurar l'exposició en un lloc emblemàtic d'aquest moviment: el pati del col·legi Sant Albert, ara Biblioteca Joan Triadú. Trenta-nou anys després d'estrenar-se, els Esquirols van tornar a cantar al mateix lloc la cançó "Torna, torna, Serrallonga". El Comitè Antiurani d'Osona va arribar a agrupar en un mateix objectiu tota la gent de la comarca. Els darrers en apuntar-se al moviment van ser els partits polítics i els sindicats. No n'hem après gens. 

dilluns, 3 d’abril de 2017

DES D'UNA CABANA DALT D'UN UN FAIG


Cap al tard,
la fageda despullada
es guarneix
amb una harmoniosa piuladissa
d’ocells entremaliats
que juguen a fer-se fonedissos
entre el brancatge escardalenc.
Una ermita al cel suspesa
esguarda el Puigmal des de lluny.
I el Pedraforca, sentinella,
vetlla el son amb serenor.
Dalt del cel,
mil picarols inaudibles
s’estenen damunt el bosc.

                        Vallclara (Sant Hilari)

                        2 d’abril de 2017

dimarts, 14 de març de 2017

UN MAR DE COLOR ROSA




Passejar-se enmig de camps de fruiters florits és un plaer indescriptible. La iniciativa de l'Ajuntament d'Aitona amb la creació de Fruiturisme és un encert i s'ha d'agrair. Allò que hem vist tantes vegades dels cirerers florits al Japó resulta que ho tenim a tocar de casa.
Poder aturar-te en un camp de nactariners i escoltar el relat de viva veu de qui els cuida no té preu. Si a més es presenta com a "pagès per vocació, per devoció, per passió i pel que faci falta", podeu comptar que l'activitat resulta del tot rodona.
Per si fos poc, hem fet el camí vora el riu Segre des de Soses fins a Aitona i hem avistat tantes aus que la llista resultaria llarga: ànecs coll-verds, corbs marins, polles d'aigua, agrons blancs, cigonyes, una dotzena de cignes...


divendres, 6 de gener de 2017

CAVALCADA DE REIS A VIC

El merder que han muntat amb uns fanalets que porten l'estelada és per a fer-s'ho mirar. Fa anys que volten per aquestes terres, d'ençà que el símbol independentista va passar a ser motiu mercantil d'àmplia acceptació. Fa anys que vaig a la cavalcada de Vic i sempre hi ha alguns d'aquests fanalets i mai ningú no ha fet cap escarafall. Ara la caverna centralista ho ha aprofitat per muntar l'enèsima campanya de desprestigi del procés. I què? Suposo que en l'exercici de la seva santa (i cada vegada més reduïda) llibertat els pares tenen dret de posar en mans del seu fill un fanalet amb l'estelada. De la mateixa manera que van amb ells a les manifestacions de cada 11 de setembre. A més, estic segur que no hi haurà cap d'aquests nens que (molt més lliures i respectuosos del que els curts de gambals pensen) avergonyeixi cap amic perquè no el porta. Personalment, trobo que el ditxós fanalet és una mica pobre (en el sentit estètic) i que limita l'enorme imaginació dels nens a l'hora de construir-ne. Em quedo amb el comentari del meu veí Aran de tres anyets que en mostrar-me el fanalet jo li vaig dir: "Quin drac més bonic!", i em va contestar: "No és un drac, Joan. És un dinosaure. Els dracs són verds!" Allò era un fanalet de veritat!

divendres, 23 de desembre de 2016

NADAL 2016





















Obrim els ulls damunt la fina línia
que ens manté de peus a terra temps i temps,
enlairem el cor estels amunt, fent via a l’infinit
i sentim-nos anodines i menudes engrunes d’univers.
Guaitem de lluny estant la nostra vida grisa,
esbotzem l’absurda closca protectora
i esquincem efímers embolcalls intranscendents.
Aquest Nadal ens escauria repensar-nos
des d’una estricta, pura, imprescindible humilitat.