EFEMÈRIDE 30 DE SETEMBRE

Avui fa 85 anys (1938) que el primer ministre britànic Neville Chamberlain i el francès Edouard Dadalier van firmar el Pacte de Munich amb el canceller alemany i líder nazi Adolf Hitler, mitjançant el qual cedien els Sudets, una cadena muntanyosa situada entre Bohèmia i Silèsia) als alemanys. Amb aquest gest, van creure que s’aconseguiria la pau. L’endemà, Alemanya va ocupar aquest territori amb tota la arrogància del món i al cap de mig any gairebé tota Txecoslovàquia ja es trobava sota el domini despòtic dels alemanys. Gairebé un any més tard, Hitler va envair Polònia, fet que va provocar que Gran Bretanya i França li declaressin la guerra. Així va començar la Segona Guerra Mundial. (Podeu buscar-hi semblances amb l’actual invasió d’Ucraïna a mans dels russos d’en Putin).

EFEMÈRIDE 29 DE SETEMBRE

Dos anys després que el Challenger explotés al cap de poc de despegar, avui fa 35 anys que els EEUU van tornar a llançar des de Cap Canaveral una missió tripulada a bord del Discovery. Van trigar dos anys a comprovar i verificar tot el sistema per qüestions de seguretat. El llançament es va retardar una hora i mitja, i tothom ja tenia la mosca rere l’orella, però la causa del retard van ser les condicions meteorològiques adverses. Més de mig milió de persones es van aplegar al voltant de Centre Espacial Kennedy per presenciar en directe la represa dels vol espacials. L’objectiu principal de la tripulació, sota el comandament de Frederick Hauck, era aconseguir posar en òrbita un satèl·lit de comunicacions que substituís el que havien perdut amb el desastre del Challenger. L’operació va resultar exitosa.

EFEMÈRIDE 28 DE SETEMBRE

Tal dia com avui, però d’això ja fa 1614 anys (per tant era l’any 409), els pobles bàrbars (vàndals, alans, sueus) que ja portaven tres anys campant per la Gàl·lia, van travessar els Pirineus i van començar la invasió de la península ibèrica. Portaven intenció d’expandir-se pels territoris governats pels romans i en bona part ho van aconseguir, però els visigots, aliats de Roma, que anaven a l’encalç d’aquestes tribus, van ser els que finalment van acabar controlant tota la regió ibèrica. I apa, a esperar una nova invasió que arribaria uns segles més tard, però aquesta vegada pel sud de la península.

EFEMÈRIDE 27 de setembre

El dia d’avui de fa 201 anys, el francès Jean François Champollion va escriure una carta a Mr. Dacier de l’Acadèmia d’Inscripcions parlant-li de l’alfabet dels jeroglífics fonètics, i li va donar a conèixer bona part del seu descobriment sobre l’escriptura jeroglífica egípcia. Ho havia aconseguit gràcies a l’estudi de la pedra de Rossetta. Aquesta pedra de granodiorita és un fragment d’una antiga estela egípcia amb un decret del faraó Ptolomeu V de l’any 196 aC. El text apareix amb tres escriptures diferents: a la part superior amb jeroglífics egipcis, al mig amb escriptura demòtica i a la part baixa amb grec antic. Gràcies a l’estudi d’aquesta pedra, Champollion va poder publicar dos anys més tard el seu “Compendi del sistema jeroglífic dels antics egipcis” i va obrir les portes de l’egiptologia científica.

EFEMÈRIDE 26 de setembre

Tal dia com avui de l’any 1983 vam estar a punt de començar una guerra nuclear de la qual no n’hauríem sortit. Es tracta del que es va anomenar “Incident de l’Equinocci de Tardor”. A les 00:14 (hora de Moscú) un satèl·lit soviètic va alertar que els EE.UU. havien llançat un míssil balístic intercontinental des de la base de Malmstrom a Montana que havia d’arribar a la URSS en cosa de 20 minuts. Aquell dia vam estar de sort que al comandament de la intel·ligència militar soviètica hi havia un tal Stanislav Petrov, que va considerar que allò havia de ser un error. Poc després, els ordenadors van indicar-li que hi havia quatre míssils més que es dirigien cap a la URSS. El tal Petrov, que tenia el cul pelat de falses alarmes i coneixia perfectament algunes de les peculiaritats del sistema d’alerta immediata soviètic, va seguir pensant que allò devia ser un error. Fent servir el sentit comú (que és el menys comú dels sentits, segons diuen) va considerar que ningú comença una guerra nuclear amb tants pocs míssils, i menys els EE.UU. que disposaven d’un arsenal de milers d’aquests ginys nuclears. Finalment van descobrir que es tractava d’una falsa alarma causada pel reflex de la llum del sol damunt dels núvols. Quan li van preguntar per què no havia donat l’alerta, simplement va dir: “Ningú comença una guerra nuclear amb cinc míssils”. Si al lloc d’aquest personatge amb aquesta sang freda hi hagués hagut en Putin, per exemple, suposo que sou conscients que ja no existiríem.

EFEMÈRIDE 25 de setembre

Tal dia com avui de l’any 1956, nou estudiants negres van entrar per primera vegada a l’escola secundària Central de Little Rock (Arkansas, EE.UU). Fins llavors era exclusiva per a blancs. La Cort Suprema havia legislat dos anys abans que la segregació racial als mitjans educatius públics era inconstitucional. El governador Orval Faubus havia decidit rodejar l’escola amb tropes de la Guàrdia Nacional d’Arkansas per evitar l’entrada dels estudiants negres, un extrem que podia acabar amb una confrontació violenta. El president Eisenhower va decidir enviar-hi el dia abans, 24 de setembre, 1.000 soldats per protegir i facilitar l’entrada als nou estudiants. Aquest fet va marcar l’inici de la integració racial a les escoles dels Estats Units. D’això només fa 67 anys.

EFEMÈRIDE 24 de setembre

Tal dia com avui de fa 1401 anys, Mahoma va completar l’Hègira arribant a Medina des de La Meca. El fundador de l’islamisme va néixer en aquesta ciutat i, en una cova propera situada a la Muntanya Hira, l’aleshores ric i respectat comerciant va tenir una visió en què Déu li manava convertir-se en el profeta de la “religió veritable”. Va reunir un nombrós grup de partidaris, però el clan qurasy, senyors de la ciutat van veure en perill els seus privilegis i el van voler liquidar. Mahoma es va escapar i va començar el que s’anomenaria “Hègira”. L’any 630 va tornar a La Meca com a conquistador i va morir-hi el 632. Va deixar una comunitat organitzada pels principis de l’Alcorà. Uns anys més tard, el 639, el califa Umar I va assenyalar l’any de l’Hègira com el primer de l’era musulmana. Així va ser com el 622 dC va passar a ser de l’any 1 aH (anno hegirae) en el calendari musulmà. D’això en fa 1401 anys.

GALERIA DE PERSONATGES IL·LUSTRES, 15

FERNANDO SAVATER MARTÍN

Com pot ser que un intel·lectual de la seva categoria, amb obra literària (novel·la, teatre, assaig), traductor, filòsof especialitzat en ètica, sigui capaç de dir això?
"España ya se ha roto, pero muchos de sus enemigos viven de ella.” "La amnesia es no recordar y la amnistía es borrar lo que hay que recordar." "El miedo a Vox ganó al miedo a Sánchez porque la gente es tonta".
De fet fa temps que la seva posició política va anar derivant cap a posicions més dretanes, fins arribar a les llistes de Ciudadanos amb l’Albert Rivera. Suposo que el fet d’estar amenaçat de mort per ETA i haver d’anar amb protecció per tot arreu hi devia tenir alguna cosa a veure. Ara es posiciona completament en contra de la possibilitat d’atorgar una amnistia als represaliats independentistes i dient barbaritats com les que he anotat abans. I això ho diu un catedràtic d’Ètica de la Universitat del País Basc, ara catedràtic de Filosofia a la Universidad Complutense de Madrid. Definitivament, no hi tenim res a fer.

GALERIA DE PERSONATGES IL·LUSTRES, 14

PABLO LLARENA CONDE

Aquest magistrat del Tribunal Suprem amb aspecte de bon vivant burgès i empresari del tèxtil, va ser durant molts anys president de l’Audiència Provincial de Barcelona. Des de llavors es veu que encara té una segona residència a la Cerdanya. Durant aquells anys acostumava a opinar que l’encaix de Catalunya dins d’Espanya havia de tenir una solució essencialment política. Qui l’ha vist i qui el veu! Resulta que quan un obté plaça a la jerarquia central del poder judicial de Madrid passa a formar part de la piconadora antiindependentista que tenen muntada a l’Audiència Nacional i al Tribunal Suprem. Ha esdevingut el magistrat instructor de tota la causa contra el procés independentista i va demostrar una enorme capacitat d’imaginació a l’hora de crear proves i inventar delictes per enviar a la presó els responsables d’un procés que tenia totes les qualificacions que vulgueu menys la de violent i terrorista. I segueix entossudit a poder atrapar els exiliats que juguen al gat i la rata amb ell des de fa sis anys. De moment només ha obtingut cops de porta als nassos de tots els països: d’Alemanya, de Bèlgica, d’Itàlia... Però ell es mostra pertinaç en el seu objectiu com si en això li anés la vida. En aquests moments deu estar tan desesperat amb la justícia europea, que quan reben una petició seva es deuen pixar de riure, que ha arribat a demanar directament a en Puigdemont i en Comín si han presentat recurs contra la darrera resolució del TJUE, perquè des d’Europa no li volen contestar. Senzillament, la “España de charanga y pandereta” d’Antonio Machado.

GALERIA DE PERSONATGES IL·LUSTRES, 13

IGNACIO GARRIGA VAZ DE CONCEIÇÄO

De pare amb ascendència belga i mare d’origen equatoguineà, odontòleg de professió, es va afiliar al PP quan per allà hi voltava la Montserrat Nebreda i ha acabat dins de VOX, partit del qual és secretari general després que el capo Abascal defenestrés l’Ortega Smith. Va estudiar a La Farga, col·legi de l’Opus de Sant Cugat, i actualment és membre supernumerari d’aquesta prelatura catòlica. De la seva boca han sortit les diatribes més virulentes contra l’independentisme català, potser és per aquest motiu que ha acabat a la direcció estatal del partit després de les purgues de persones liberals que hi ha fet. Ja és curiós que, essent d’ascendència immigrant, hagi acabat a la direcció d’un partit que la vol combatre de manera visceral, però tampoc no cal esperar gaire coherència de personatges de la seva mena. Amb aires de perdonavides, no ens ha d’estranyar que hagi estat denunciat per intent d’agressió a un grup d’independentistes i activistes LGTBIQ+ durant un míting que feia a Badalona.

GALERIA DE PERSONATGES IL·LUSTRES, 11

GUILLERMO FERNÁNDEZ VARA

Aquest metge forense i digne hereu del senyor Juan Carlos Rodríguez Ibarra, ha estat president de la regió d’Extremadura durant dues etapes. Del seu mentor segurament en va rebre la catalanofòbia de què ha fet gala des de sempre. De fet, aquest ínclit expresident extremeny va començar afiliat al Partit Popular, que alguna cosa deu tenir a veure amb la seva ideologia. No ens ha d’estranyar, doncs, que sigui una de les veus més crítiques amb el senyor Sánchez en el moment en què es parla de l’amnistia que reclamem. Sobretot, cal salvar allò de la unitat de la pàtria i la igualtat entre tots els ciutadans de l’estat. Parlant d’igualtat, convindria recordar-li que la seva és una regió que tira endavant sense cap mena de pla de futur econòmic, que es fia de la voluntat subvencionadora d’un estat que aprofita els 22.000 milions que ens pispa anualment per mantenir zones deprimides. A aquest senyor se li hauria de recordar que la seva administració pública és la més inflada de tot l’estat, perquè el 25% d’extremenys són funcionaris. De passada, convindria recordar-li també que el 33% de la seva economia està submergida, és a dir que és en negre i opaca a la tributació d’impostos. I així anem tirant, donant lliçons als catalans.

GALERIA DE PERSONATGES IL·LUSTRES, 10

FELIPE GONZÁLEZ MÁRQUEZ

El que podia haver estat un referent polític de l’estat malgrat l’entrada a l’OTAN i la creació dels GAL (recordeu que era el famós X), d’ençà que va retirar-se de la política i va passar a formar part del consell d’administració de FENOSA, de mica en mica ha anat diluint el seu ideari socialdemòcrata fins a proferir missatges que podria signar el mateix José Mª Aznar. Es veu que quan un ha arribat a les quotes de poder que va assolir ell (president del govern des de 1982 fins a 1996, per exemple) es considera amb dret de poder obrir la boca per pontificar davant de qualsevol eventualitat que li desagradi. Contrari a Pedro Sánchez des de 2016, no desaprofita cap ocasió per criticar-lo. No podia pas deixar passar l’esplèndida ocasió que li ha ofert l’actual situació política i s’ha manifestat completament contrari a l’amnistia que reclamem des de Catalunya fent servir els mateixos arguments del PP. I no està sol en aquesta campanya, perquè l’acompanyen els ínclits García Page i Lambán. Ho comenceu a tenir clar que ens en anem a la repetició de les eleccions?