dilluns, 26 d’octubre de 2020

FRASES FETES EXEMPLARS, 28

 TOCAR A SOMETENT

La majoria dels nostres vehicles no poden entrar a Barcelona. Déu nos en guard de contaminar-los, pobra gent! Però arriba el cap de setmana i sense cap mena de mirament ells ens envaeixen camins, prats i boscos. No respecten la propietat privada ni les mínimes normes dels espais naturals protegits. Els seus gossos campen lliures provocant molèsties i espantant ramats. S’asseuen en qualsevol indret a fer el seu àpat (sobretot ara que no hi ha bars ni restaurants oberts) i en acabat deixen el rastre de la seva ocupació en forma de papers, plàstics, ampolles, llaunes... escampats en plena natura.

Quan arribi el dissabte “hem de tocar sometent”. Ja sé que el Senat el va dissoldre el 1978, però torna a ser imprescindible. Si no, no ens en sortirem. Tornem a crear el cos i fem el corresponent jurament:

Via fora i vagin fora,

causadors d'infinit mal!

Via fos sagramental!

diumenge, 25 d’octubre de 2020

FRASES FETES EXEMPLARS, 27

 FER ELS ULLS GROSSOS

Vaig a fer el volt amb bicicleta per Osona Sud i de tornada pel camí que va des de Malla cap a La Guixa passo pel costat d’una antiga pista poliesportiva que han reconvertit en pista d’skate una mica tronada. Hi ha una vintena llarga de joves amb monopatins i bicicletes i una bona colla asseguts en cadires plegables fent-la petar i bevent, sense que cap d’ells llueixi ni el més mínim rastre d’una mascareta de protecció. Han tancat les pistes de Vic i han hagut d’emigrar. Abans d’enfilar la pujada que porta fins a La Guixa, veig aparèixer un cotxe de la Guàrdia Urbana de Vic que em ve de cara, m’arrambo i m’espero a peu dret en una raconada per veure el que m’imagino que serà un festival repressiu. Sí, sí... La patrulla afluixa la marxa, els congregats corren a posar-se mascareta (els que en duien a la butxaca), els asseguts fan com qui vol aixecar-se, alguns s’acosten fins als cotxes que tenen aparcats al costat de la pista, i la parella de guàrdies “fan els ulls grossos”, miren cap a una altra banda i s’allunyen en direcció a Malla sense dir-los ni ase ni bèstia. No pot ser! No m’ho acabo de creure!

Mentre reprenc la pedalada cap a Vic penso que, de fet, ja ho he viscut al parc de sota casa: l’altre dia dues noies que portaven l’armilla vermella d’agents cíviques s’entretenien a segellar la instal·lació d’Street Work Out (no entenc per què tants anglicismes) mentre dos pallardassassos seguien fent girimègies penjats de les barres com dos micos. Ni es van immutar ni van deixar d’usar una instal·lació que està tancada des de fa dies. No segueixo perquè llavors diuen que els que tenim una certa edat sempre estem criminalitzant el jovent. Segurament són només una mínima proporció els que se salten totes les normes, però redéu, són tots al parc de sota casa!

FRASES FETES EXEMPLARS, 26

 TIRAR PEL DRET

Un tal Sisamnes, jutge de Pèrsia pels volts del segle VI aC, es veu que va acceptar un suborn i va dictar una sentència injusta (sí, sí, ja deveu endevinar per on vaig). Quan el rei Cambises II (530 aC – 521 aC) se’n va assabentar, “va tirar pel dret” i va voler anar a cop segur: va manar que li llevessin la pell de viu en viu i, un cop adobada, la fessin servir per folrar la cadira del tribunal des d’on impartia justícia. Va ser oli en un llum: en aquell tribunal mai més no es va donar cap cas de corrupció ni de prevaricació. Sí, sí, ja sé que és una bestiesa, que el Preparao no arriba a la sola de les sabates del rei esmentat i que no té poder absolut (Déu ens en guardi!), i que d’ençà d’aquests fets hem avençat molt en matèria de Drets Humans, però caldria explicar-ho a personatges de la talla de Lamela, Llarena, Marchena, Espejel (per posar quatre exemples prou actuals), per si es replantegen algunes de les actituds i reformulen algunes de les sentències, no sigui que a la llarga acabin tocant-los el crostó.

dissabte, 24 d’octubre de 2020

FRASES FETES EXEMPLARS, 25

 TENIR-NE MÉS D’ESTÈS DEL QUE ES POT BATRE

Fa dies que tinc la sensació que els qui tenen la responsabilitat de treure’ns d’aquest atzucac on ens hem ficat, i consti que no parlo de la imprescindible independència a què un dia o altre estem abocats, “en tenen més d’estès que no en poden batre”. Són un munt de fronts que han  d’atacar (ja em perdonareu el símil bèl·lic) i quan tapen un forat els surt una via d’aigua en un altre indret. Que els falten mans, vet-ho aquí! Oh, i si només fos això rai! Em pregunto a què s’han dedicat els cervells pensants durant aquests darrers sis mesos. Perquè no em digueu que no han tingut temps d’arremangar-se i anar per feina. O és que potser es pensaven que la solució de la pandèmia els cauria del cel? Ara tot són presses, i ens fa l’efecte que actuen a cegues. Fa temps que els he perdut la confiança. Què hi farem!

divendres, 23 d’octubre de 2020

FRASES FETES EXEMPLARS, 24

 HAVER-N’HI PER TIRAR EL BARRET AL FOC

Que el mitja tifa que no va fer la mili i que sempre ha viscut amb l’esquena dreta, veient com li plovien els càrrecs i els calés amb una cama sobre l’altra, digui que l’actual govern és el pitjor que hi ha hagut en vuitanta anys pot fer fins i tot certa gràcia. Que el mitja merda feixista que brama insultant tots els adversaris, s’erigeixi en salvapàtries i no tingui cap altra formació que la que ha aconseguit llepant a tort i a dret, pot fer pena. Que el fatxenda exdirector de la Fundación para el Mecenazgo y Patrocinio Social de Madrid (una entitat amb un sol treballador i que mai no va fer res de res, més enllà de cobrar un sou extraordinari) vulgui donar lliçons d’alguna cosa fa ràbia. Que el president d’un partit feixista aprofiti els mecanismes democràtics per tenir veu i llançar discursos d’odi cap als qui no pensen com ell fa fàstig. Que un personatge abjecte com ell, xenòfob, racista, masclista pugui seure en un parlament i proposi il·legalitzar partits polítics democràtics és de bàrbara indignació. N’hi ha per tirar el barret al foc! I consti que el millor que es pot fer és ignorar-lo com van fer sàviament alguns parlamentaris al Congrés dels Diputats. Segur que això el cabreja molt més que no pas cap rèplica, perquè juga sempre a la provocació cada vegada més exacerbada. Per això m’he referit a ell de totes les maneres que m’han semblat adients excepte pel seu nom, que em provocaria basques. 

dijous, 22 d’octubre de 2020

FRASES FETES EXEMPLARS, 23

 ANAR CAP ENRERE COM ELS CRANCS

D’un temps ençà, tot apunta  cap a una lamentable regressió en tots els camps: polític, només cal veure quins ximples han arribat a tenir poders extraordinaris i com creixen arreu els moviments d’extrema dreta que crèiem residuals; social, amb minva de drets, de llibertats i de protecció a cada dia que passa; econòmic, amb dues crisis encadenades i una destrucció cada vegada més evident de la classe mitjana; cultural, amb tots els sectors en hores baixes per diferents motius; ambiental, amb una contaminació desbocada i un canvi climàtic aclaparador; educatiu, amb una escola que ha perdut el nord i no sap el que és una brúixola... “Anem enrere com els crancs”, en poc temps hem perdut pràcticament tot el que havíem guanyat en millores durant el darrer mig segle i la propera generació serà la primera que viurà pitjor que no ho havien fet els seus pares i potser fins i tot els seus avis. No, no, ni soc pessimista ni gens alarmista, soc objectiu. I feia temps que ho anava dient als meus alumnes amb el punt d’ironia que acostumava a gastar. Després de mil·lennis d’evolució, els deia, comença a haver-hi senyals d’involució; el dia que us trobeu enfilats en un arbre de la sabana, us poseu la mà al cul i us adoneu que us ha sortit cua, recordeu que ja us havia avisat. Per si de cas aneu explicant als fills i als nets que un mestre una mica tocat del bolet ja ho havia pronosticat temps enrere.

dimecres, 21 d’octubre de 2020

FRASES FETES EXEMPLARS, 22

 MOLT SOROLL PER NO RES

Al final sembla que hi ha hagut un tribunal (L’Audiencia Nacional hereva del Tribunal de Orden Público franquista) que ha decidit parar de fer el ridícul en previsió de la que els caurà des d’Europa d’aquí a uns anys, i absoldre el major Trapero i la resta de cúpula dels Mossos dels càrrecs de rebel·lió, o sedició, o desobediència o el que fos que se’ls acudís per aconseguir una condemna, que pel cas tant els feia. Les mentides del miserable colpista Pérez de los Cobos (recordeu que va córrer a posar-se a les ordres d’en Tejero el 23F) que tanta utilitat van tenir al Tribunal Suprem i la literatura fantàstica del picolo redactor d’atestats de cognom Baena no han tingut l’efecte desitjat i tot plegat s’ha fos com un glaçó en un got de whisky. “Molt soroll per no res”, vet-ho aquí! Milers de fulls d’instrucció del sumari, hores i hores de suposada investigació, hores i hores de judici, fiscals amb mala llet i poca formació, jutges avorrits enyorant judicis per terrorisme... Tot plegat per no res. Oh, ara que hi penso, no és ben veritat: ha servit per col·laborar en l’ascens dels dos picolos i potser fins i tot perquè els donessin una medalla d’aquestes que porten implícita una paga o pensió. Quin país, déu meu, quin país! I com diuen els castellans: “difama, calumnia, que algo queda”. 

dimarts, 20 d’octubre de 2020

FRASES FETES EXEMPLARS, 21

 CANTANT LES VERITATS ES PERDEN LES AMISTATS

Que tota la trepa de polítics de casa nostra amb responsabilitat de govern són d’una mediocritat exasperant, és una realitat punyent i costa una mica de pair, per allò que fot una mica l’amor propi perquè són els de casa. Doncs el pobre Oriol Mitjà, que és dels pocs que sempre va amb la veritat per davant i no es mossega la llengua, va gosar dir-ho de forma genèrica i en particular de la consellera de sanitat de qui va opinar que li falten preparació i humilitat. No va tenir present que “cantant les veritats es perden les amistats”, tot i que de vegades per tenir segons quines amistats és millor anar tirant tot solet. Li han plogut hòsties i desqualificacions a raig, no només dels militants i simpatitzants d’ERC que tanquen files al voltant dels seus, sinó fins i tot del sector periodístic, com és el cas de la Laura Rosel. Aquí s’han fet moltes coses malament, molt malament. I què voleu que us digui! Si el país que sembla que hem de construir a manera de república no ha d’admetre cap mena de crítica cap als nous capitostos, ja no dic d’autocrítica que resultaria essencial, hauríem de tornar a parlar de com replantegem els fonaments. Altrament ens podem trobar que un cop fet l’edifici resulta que trontolla per tot arreu i ens acabaran fent creure que els inevitables puntals són elements de disseny d’allò més originals. Ja tenim una edat per acceptar els contes de fades com a realitat incontestable. 

CAN PANEGRE

 La casa natal del meu pare, sota Sant Jordi de Puigseslloses, en una versió una muca bucòlica i un punt naïf, feta a partir de fotos petites en blanc i negre i, sobretot, del meu record. La imatge més viva que en tinc és la de l'immens i centenari roure que hi havia ran de camí, al costat d'una petita bassa. D'aquell roure només en queda la soca i un metre de tronc: l'han fet servir com a base d'una cabana de fusta per a la mainada. Dels tres roures emblemàtics de la meva infantesa (el de Sant Francesc s'hi Moria, el de Can Sargantana i aquest de Can Panegre) no en queda cap d'empeus. 



divendres, 16 d’octubre de 2020

FRASES FETES EXEMPLARS, 20

 ELS TESTOS S’ASSEMBLEN A LES OLLES

Aquests dies, amb el recordatori de l’aniversari de l’afusellament del president Lluís Companys, se m’ha fet evident una realitat incontestable: els qui en aquells moments tallaven el bacallà i van ser responsables d’aquesta barbàrie eren els pares i avis dels que en aquests moments remenen les cireres. Fa temps que se’ls veu el llautó, malgrat l’aparença de persones il·lustrades per comparació amb els avantpassats dèspotes i casernaris dels judicis sumaríssims. Però “els testos sempre s’assemblen a les olles”, i no dubteu ni un moment que, si no fos perquè ara han de guardar les formes de cara a Europa, en lloc d’un grapat de presos polítics tindríem uns quants màrtirs més. Dels exiliats no en parlo, però tenen sort que l’evolució democràtica del continent impedeix l’existència de Gestapos que els puguin segrestar per tornar-los d’amagatotis i deixar-los en mans dels actuals torturadors. 

dimecres, 14 d’octubre de 2020

FRASES FETES EXEMPLARS, 19

 SER UN BOCAMOLL

O sigui que “la justícia, Madrid y el rey son los que impiden que Sánchez cambie el país”! Feia temps que ens ho temíem, que ho dèiem amb la boca petita per por de ser arrestats, que ja se sap com va la llibertat d’expressió en aquests verals, però sempre ho havien negat i havien posat el seu meravellós estat recentralitzat com a exemple d’una democràcia consolidada. Senyora Ayuso, vostè és el viu exemple del que vol dir “ser un bocamoll” (en el seu cas “bocamolla”, però em sona estrany i podria tenir connotacions no desitjades). Nosaltres no ho hauríem dit millor, ha hagut de venir vostè a confirmar-ho, a llançar als quatre vents una veritat absoluta: que el règim del 78 està en fallida perquè el poder judicial actua on no ho hauria de fer, perquè aquesta mena de rei s’ha decantat a la dreta i ha perdut imparcialitat, perquè la capital es creu Espanya dins d’Espanya, que diu vostè... Gràcies, senyora, perquè amb enemics d’aquesta mena no ens calen amics que ens donin un cop de mà. I, sobretot, no calli, deixi’s anar, xerri a voluntat, que és en aquests casos quan surten les veritats més punyents!

FRASES FETES EXEMPLARS, 18

 ESCAMPAR LA BOIRA

Ja sé que els pixapins deuen tenir necessitat de fugir d’una ciutat que ofega, i més en temps de pandèmies i altres desastres; si jo em trobés en la seva situació, que fora cosa estranya perquè la capital amb prou feines si la trepitjo per mal de morir, també tindria ganes d’anar a “escampar la boira”. I això és el que han fet aquest llarg cap de setmana passat. Llàstima que el seu deler de respirar aire pur, d’aquell que permet que creixin líquens a les branques dels arbres, els hagi portat a amuntegar-se com ovelles que remuguen a l’ombra després de pasturar. Les carreteres del Montseny col·lapsades, Coll de Bracons atapeït, cues quilomètriques per entrar a Rupit... (per posar tres exemples). I tot això no seria res, o poc importaria, si no portés afegit que la seva dèria per anar a caçar bolets ha fet patir el bosc de manera notable i l’ha sembrat de residus contaminants, conseqüència de la transferència de vida urbana a l’entorn natural. Una pena, una autèntica plaga que no hi ha manera d'eliminar!