divendres, 1 de març de 2019

DEMÀ ENCARA VOLARAN LES ORENETES

Sempre resulta agradable parlar amb els lectors de qualsevol de les pròpies obres, però si parlem de lectors adolescents resulta especialment plaent. En el meu cas no deixa de ser un afegit a la feina que fins fa poc omplia la major part de la meva activitat professional, potser per això encara ho considero més interessant.
He anat a parlar de la meva primera novel·la, Demà encara volaran les orenetes, amb els nois i noies de 3r d'ESO de l'Escola Vedruna de Tona. He aprofitat per explicar-los com va néixer aquest projecte i quin objectiu perseguia, i els he confessat que volia escriure un relat que pogués fer servir a classe per treballar tots els gèneres literaris i periodístics. D'aquí ve l'enorme diversitat de formats de text que es troben en el desenvolupament de l'argument. M'he centrat també en l'anàlisi dels personatges i de les relacions que s'estableixen entre ells. Inevitablement, hem acabat parlant del tema de fons de la novel·la: l'anorèxia.
El cas d'aquests nois i noies, atesa la seva condició de lectors, és ben curiosa, perquè han llegit tres de les meves obres: van començar amb Verdeta volia volar a 4t de primària, a 6è van llegir Caramels de menta i ara s'han enfrontat a la més complexa. Espero haver contribuït amb un granet de sorra a la seva fidelització a la lectura, una tasca cada vegada més difícil en aquesta societat que prioritza els continguts audiovisuals per damunt dels literaris.


divendres, 21 de desembre de 2018

NADAL 2018


Ni un mot gentil em brolla aquest Nadal.
L’han esquinçat un estol de voltors
endiumenjats amb toga funerària
que oculten el verí d’un cor infecte
rere pulcres punyetes ben emmidonades.
Sols un sentit record per dones i homes bons
indignament lliurats a despietats botxins
que assistiran, potser, a la Missa del Gall
agombolats amb tota la família.
Quin descarnat sarcasme hauran de viure
els fills, les filles, les esposes i els marits,
pares i mares, germanes i germans
dels nou ostatges que rere reixes inclements
interpel·len la nostra consciència més humana!
Tinguem un mot de pau i agraïment per a tots ells
en cada taula on aquests jorns ens apleguem.

dimecres, 19 de desembre de 2018

PREMI DE NARRATIVA DE LA FUNDACIÓ MÓN RURAL


De vegades un premi literari és més que un premi. Una significativa aportació econòmica, el compromís d'edició de l'obra, uns detalls més que simbòlics, la possibilitat de compartir una estona de xerrada amb un escriptor consagrat com en Martí Gironell i amb l'Honorable Consellera d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, la Teresa Jordà, la companyia de la família en un moment senzill i transcendent de la meva tasca literària...
Tot això m'ha aportat aquest Premi de Narrativa de la Fundació Món Rural. Aviat sortirà a les llibreries "Olor de resclosit", una novel·la sense gaires pretensions on he retratat el procés de retorn a la vida de pagès d'una parella afectada per la crisi econòmica que ha sacsejat el país durant aquests darrers anys.

dissabte, 20 d’octubre de 2018

UNA ALTRA TROBADA D'EXALUMNES DE LA SALLE MANLLEU

I ja en van cinc! I sempre apareixen noves anècdotes per recordar i compartir. En aquesta ocasió hem aprofitat per fer un volt per Manlleu acompanyats de la Mercè Puntí que ens ha fet descobrir detalls de la vila que a la majoria ens havien passat inadvertits. Hem acabat el recorregut a l'Ajuntament davant l'Àngel d'en Viladomat.

dilluns, 19 de març de 2018

CARPE DIEM!


La meva darrera classe. Segurament la més difícil, fent un paper que n'hi ha per fotre'm un parell de bolets generosos.
Però he aprofitat el moment. (Carpe diem!)
Tornar a pujar en un escenari després de tants anys ha estat un plaer indescriptible.
I fer-ho acompanyat de tota aquesta colla d'actors novells plens d'energia ha resultat un enorme privilegi.
I trobar-me acollit, aconsellat i dirigit per professionals com en Xevi Font, en Pep Simon i en Jacob Valltramunt ha resultat una experiència inoblidable. 
I tornar a reviure el neguit i els nervis d'abans d'una estrena; dir la primera paraula de l'obra i comprovar que tot flueix amb naturalitat; estar concentrat durant més de dues hores envoltat de nois i noies que van amunt i avall en una mena de desori controlat; entrades i sortides; rèpliques que de vegades es retarden perquè no recordes el miserable mot que t'acaba de fugir de la memòria... 
I arribar al final amb la sensació que és el dia que ha sortit millor de tots els assajos que portem a l'esquena. 
I deixar-me atrapar per l'alegria i l'explosió d'emocions quan s'allibera la tensió de tota la sessió. 
Baixa el teló!
Només puc donar les gràcies per haver-me permès gaudir d'aquesta experiència. 

dissabte, 24 de febrer de 2018

PRESENTACIÓ DE "COTA 705" A L'ATLÀNTIDA

Hem presentat el llibre que ha editat Publicacions de la Universitat de València a l'Atlàntida (Centre d'Arts Escèniques d'Osona).
En Joan Rusiñol, a qui agraeixo enormement la seva participació, ha realitzat una introducció per situar l'acció de l'obra en l'espai de la Terra Alta on va tenir lloc la Batalla de l'Ebre i l'ha ubicat en el context històric. M'ha agradat la seva reflexió al voltant de la importància de la ficció com a mitjà per arribar a un públic que difícilment accediria a un llibre amb tractament històric rigorós. I m'ha sorprès la consideració que ha fet al voltant de la utilitat didàctica i pedagògica de la meva creació. 
En Pep Simon havia enginyat i preparat una posada en escena que consistia en una lectura dramatitzada de fragments de l'obra que permetien conèixer els protagonistes. En Ferran Colom, la Míriam Giménez, en Guillem Mas, en Pere Puig i en Leo Vicente han donat vida als meus personatges posant-los veu d'una forma magistral. 
Una seixantena llarga de persones ens han acompanyat en aquest acte i les seves valoracions han estat gratament satisfactòries. 


dilluns, 19 de febrer de 2018

PRESENTACIÓ DE "COTA 705" A VIC

Aquest divendres farem la presentació del llibre "Cota 705" a l'Atlàntida. La presentació a València va ser el 20N i ara serà el 23F. Vull entendre que tot plegat és una casualitat d'aquestes que es donen un sol cop a la vida i no hi vull veure cap mena de designi superior, altrament em començaria a preocupar.