TENIR MAL PERDRE
Que la sentència en ferm d’en Trapero i la resta de responsables dels Mossos els va caure com una coça als pebrots, no en tinc cap dubte. Que jutges i picolos “tenen molt mal perdre” ho podíem suposar, però ara ho hem pogut constatar empíricament. S’han tret de la butxaca l’operació Volhov, que només el nom ja clama al cel (una batalla de la División Azul sota comandament nazi), i vinga a escriure una nova novel·la, com més fantàstica millor, per allò que diuen en castellà: “Difama, calumnia, que algo queda.” I de passada els mitjans de comunicació deixen de parlar del lamentable sopar organitzat per l’inefable Pedro J. Ramírez. Tant li fa que tot plegat quedi en no res com passa en la majoria de causes que van caient per esgotament o per ridiculesa. Ah!, algú pensa que la tria del 27 d’octubre és casual? L’important és seguir muntant un espectacle audiovisual amb el missatge subliminal: “Ens les pagareu totes!” Fixeu-vos que els primers d’anar a la cangrí van ser els líders de les dues institucions socials més importants del país; després van caure els representants dels poders legislatiu i executiu; paral·lelament, van saltar al coll dels màxims responsables de la policia catalana; com que van veure que no n’hi havia prou van anar pels inconformistes dels CDR... I qui faltava encara? Els empresaris! Jo, si tingués alguna cosa a veure amb l’església, em començaria a preocupar, tot i que com que ja fa temps que ha perdut influència i predicament, i tampoc no s'ha procunciat de manera significativa...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada