SER UN CUL DE MAL SEIENT
Buscava un personatge que em pogués servir d’exemple per al
concepte que vull tractar i me n’han aparegut una pila, però al final m’he
decidit pel senyor Enric Millo (“Quique” per als nebots indepes amb qui dubto
que es parli). Segurament el recordareu per la seva intervenció a l’infame
judici al Tribunal Suprem parlant de les perilloses trampes de “Fairy” que van
patir els qui ens van venir a garrotejar un inoblidable i imperdonable 2 d’octubre.
Aquest personatge, després de militar en la seva joventut en
un partit d’extrema esquerra, va acabar a les files d’Unió Democràtica de
Catalunya, d’on en va marxar perquè no el van voler posar de cap de llista per
Girona. Va intentar entrar a Esquerra Republicana de Catalunya quan hi havia de
Secretari General en Joan Puigcercós. Finalment va acabar a les files del
Partit Popular i ens va fer un enorme servei com a Delegat del Govern durant el
delicat període del referèndum. Doncs resulta que, com que per aquests verals
no devia poder anar amb la cara gaire alta, se n’ha anat a fer de Secretari
General d’Acció Exterior de la Junta d’Andalusia. Un càrrec i tasca que, ja té nassos
la cosa, en la seva equivalència a la Generalitat de Catalunya era l’ase dels
cops dels de la seva mena perquè no suportaven que poguéssim tenir delegacions
a l’estranger. En fi, un exemple més de coherència.
Convindreu amb mi que aquest senyor “és un cul de mal
seient”. Se li podrien aplicar uns
quants apel·latius més, cap d’ells gens agradable ni positiu, però ja em va bé
per a l’exemple d’avui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada