PARLANT DEL SENYOR MONTORO

A mi, aquest personatge sempre m’havia resultat repel·lent, per la seva fatxenderia, el seu sarcasme, la supèrbia amb què responia; fins i tot les seves faccions em resultaven un punt repulsives, i me l’havia imaginat moltes vegades amb capa negra i lluint dos ullals que li sobresortien per les comissures dels llavis.
Durant les dues etapes en què va ser ministre, primer amb Aznar i després amb Rajoy, va tenir temps de retallar drets socials, controlar les despeses de les autonomies amb el FLA, fer-se amb la Conselleria d’Economia de la Generalitat arran de l’aplicació del 155 i decretar una amnistia fiscal que anys més tard va tombar-li la justícia.
Mentre feia i desfeia de forma despòtica al capdavant de la Hisenda de l’estat, el miserable s’enriquia de forma exagerada cobrant comissions a les empreses que volien algun tipus de rebaixa en els impostos, i que ell aconseguia aplicar-los per la via de canvis de reglamentació i legislació.
I ara resulta que al PP no el coneix ningú, que la cosa no va pas amb ells, perquè resulta que els actuals dirigents no hi mantenen cap mena de relació. Perquè resulta que els actuals dirigents són un model de responsabilitat, transparència i bones pràctiques.
Això ajudarà els sociates, que tenien l’aigua al coll, a tirar endavant fins que comencin a aparèixer les sentències dels judicis per corrupció en què estan embolicats els peperos. I nari nan!