OFICI SUSPÈS

Escric aquestes quatre ratlles coincidint temporalment amb l’ofici que s’havia de celebrar a la Catedral de Vic amb la presència de Monsenyor Argüello, cap dels bisbes espanyols. La pressió popular i ciutadana ha obligat el nostre bisbe Romà Casanova a suspendre l’acte, abans que fer un lleig al seu superior i demanar-li que es quedés a casa perquè aquí no era ben rebut a causa de les seves polèmiques declaracions, única demanda feta per les comparses del seguici i per la població en general.

Fins aquí, res a dir perquè es tracta d’una decisió presa des del lliure albir del seu càrrec i responsabilitat; però l’argumentació que fa servir per justificar-la ja resulta una mica més polèmica. Parlar de la “preparació d’unes quantes accions contràries i limitatives de la llibertat religiosa” és voler agafar el rave per les fulles, perquè ningú no ha parlat mai d’impedir la celebració de l’acte litúrgic. I afegir que l’anul·lació ha estat per “garantir la seguretat de les persones i del patrimoni cultural” és el mateix que considerar que les comparses del seguici són una colla de terroristes disposats a trinxar béns i persones amb la finalitat d’aconseguir el seu objectiu. Gràcies, senyor bisbe, per donar munició a la caverna ultraconservadora de l’estat i en particular de la Conferencia Episcopal Española, estigui ben segur que serà usada amb diligència.

Puc comprendre l’enuig que li ha provocat la reacció de la població, però si no ha estat capaç de preveure-la és que, tot i els anys que fa que exerceix de bisbe d’aquesta diòcesi, no sap el terreny que trepitja. El concepte de “Ciutat dels Sants”, malgrat disposar d’una de les fàbriques de capellans més grans del país, fa temps que ha desaparegut de la realitat que vostès pretendrien mantenir. En resum, ha renunciat a l’únic acte litúrgic que li omple la catedral un dia a l’any. Comprenc que li sàpiga greu, però coneix perfectament l’alternativa. Li ha faltat valor i personalitat per aplicar-la.