No, amic, meu, no pots dir “i ja està!”, perquè no està. Quan de manera merescuda t’has convertit en un símbol de superació, constància, voluntat..., en un model per a tota una generació de joves que s’emmirallen en tu, la teva responsabilitat personal, ètica i moral no queda circumscrita a la Ciutat Esportiva i a l’estadi on jugues. I molt menys quan, com la majoria de joves de la teva edat, publiques a les xarxes tot el que fas.
Els treus aires de nou ric que comences a amanir amb el punt de fatxenderia que t’atorga un sou estratosfèric, units a la mediocritat intel·lectual que traspua el teu discurs, amb l’afegit d’una manca de model personal que t’hauria de proporcionar la família (i que sembla que només et pot aportar la teva àvia), em preocupen i haurien de preocupar tothom qui té un punt de responsabilitat en la teva carrera esportiva.
Tant de bo això que comença a mostrar-se sigui només un camí errat en començar la teva majoria d’edat que de seguida seràs capaç de corregir. Als nostres joves els calen models positius que els aportin valors com la humilitat, la constància, el treball, l’esforç, la solidaritat, l’empatia. Tu, que tens uns orígens prou humils, podries ser un referent imprescindible. Tant de bo no descarrilis en aquest objectiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada