Vet aquí que sentint bramar, desbarrar i insultar els actuals polítics en llocs on hauria d’imperar el respecte, l’educació i l’ús de la paraula per expressar raonaments que siguin adients a la nostra condició d’animals amb enteniment, m’ha vingut a la memòria la saviesa del senyor Enrique Tierno Galván, alcalde de Madrid de 1979 a 1986, famós pels seus bans. Us copio un fragment d’un d’aquests bans, de data 22 de juliol de 1983:
"Adviértase por postrera vez a aquellos vecinos, que
por desgracia no faltan, que hagan sus aguas menores aprovechando por lo común
el recato de los corpulentos árboles, destruyendo las flores, las hojas o los
brotes de plantas, retoños o esquejes, que serán rigurosamente castigados, lo
mismo que quienes hagan o dejen hacer las mayores aguas a sus perros u otros
animales domésticos en los prados que los vecinos a veces pisan descalzos o
buscando con poca fortuna asiento y descanso en ellos."
Podríeu imaginar-vos que algun dels actuals polítics fos
capaç d’escriure un text semblant? El lèxic precís, la sintaxi escrupolosa i
complexa, l’estil exquisit i un punt arcaic del “vell professor” va passar a la
història com a model de redacció elegant.
Temps enrere, als parlaments encara imperava una certa
correcció i contenció, fet que permetia que contrincants i enemics declarats
discutissin de forma acalorada però sense perdre el nord, el senderi i
l’educació més elementals com passa tristament en aquests moments.
No sé d’on ho vaig treure ni qui ho deia, perquè la memòria
em comença a jugar males passades, però vaig trobar genial la reflexió de qui
afirmava que un dels mals de la democràcia és que posa al mateix nivell de
valor i degut respecte les opinions raonades i les estupideses més monumentals.
Si hi afegim que la democràcia és l’únic sistema polític que permet que els
seus enemics puguin arribar a destruir-la des de dintre, tindrem un bon retrat
de la situació actual en què tot indica que duem el carro pel pedregar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada