M’imagino la complexitat que comporta atendre les preferències familiars a l’hora d’adjudicar les places de Batxillerat en un context de certa saturació deguda sobretot al fet que l’any 2009 va viure un repunt de la natalitat. Acceptem allò tan simple que es diu en aquest casos: és impossible fer-ho a gust de tothom.
Ateses aquestes prèvies, no resulta gaire difícil fer el
càlcul del nombre d’alumnes nascuts aquest any i comparar la quantitat amb
l’oferta de places als instituts i centres concertats de la comarca per
comprovar que l’oferta quedava curta i acabaria passant el que ha passat.
Es poden argumentat les excuses que vulgueu: dobles
sol·licituds (Cicles Formatius i Batxillerat), sol·licituds fora de la
població, excés de demanda de Batxillerat que es regula al segon curs per
abandonament... El que no es pot fer és mantenir en la incertesa un nombre tan
elevat d’alumnes que resten en llista d’espera pendents que el lent aparell
burocràtic del departament acabi resolent el conflicte.
Voleu dir que amb una mica de voluntat executiva no podien
haver resolt expeditivament aquest conflicte generat per la seva manca de
previsió? Si no són capaços de gestionar amb agilitat un procés de matriculació
(recordeu que cada any tenen embolics formidables amb la matriculació dels Cicles
Formatius), imagineu-vos la gestió de plantilles de professorat i la cerca de
solucions per al progressiu deteriorament de la qualitat de l’ensenyament
d’aquest país.
Ah! No patiu gens ni mica perquè l’eficiència del Govern de
Tothom està garantida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada