Abús del verb ESTAR
El castellà també ha tingut la culpa que fem servir el ver “estar” quan el correcte seria el verb “ser” o “ésser”.
On estàs, que no hi ha manera que et trobem? -> On ets, que no hi ha manera que et trobem?
En Pere està a classe. -> En Pere és a classe.
Aquest guisat està boníssim. -> Aquest guisat és boníssim.
L’aigua de la dutxa estava massa calenta. -> L’aigua de la dutxa era massa calenta.
(En els dos darrers exemples, seria correcte el verb “estar”, però jo prefereixo “ser” per diferenciar del castellà.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada