RONDALLA

 EL JUTGE JUTJAT

Es veu que hi havia un jutge d’allò més estricte; de tant que n’era, de vegades es passava de la ratlla i mai no havia aplicat el concepte pietat, perquè des de la poltrona on jugava a ser poc menys que déu, no havia pogut fer-se'n coneixedor.
Es va escaure que pels volts de les festes de Nadal, un dels presos a qui havia condemnat a dotze anys de presó per haver gosat demanar llibertat en nom del poble, havent complert una tercera part de la condemna, va demanar-li un permís per poder passar les festes amb tota la família, car portava tres nadals sense poder fer cagar el tió amb els seus fills. La seva resposta va ser tan cruel com despietada: emparant-se en el fet que encara no havia demanat perdó per haver gosat protestar contra el poder establert, li va negar aquest dret. No cal dir que tant la seva dona com els seus tres fills van agafar una emprenyada de mil dimonis, perquè tots els qui estaven tancats des de feia temps aconseguien permisos sense cap problema.
I van arribar les festes, i la mare amb els tres fills van decidir anar a celebrar la nit de Nadal a casa dels avis perquè potser així els menuts no trobarien a faltar tant el seu pare. Van marxar cap a muntanya a mitja tarda, i al cap de poc es va posar a nevar amb il·lusió, de manera que van optar per posar cadenes a les rodes del cotxe abans no tinguessin un ensurt.
A entrada de fosc, quan els faltaven pocs quilòmetres per arribar al poble on vivien els avis, els va fer aturar un home que feia senyals des del mig de la carretera:
-El cotxe se’ns ha parat i no portem cadenes –va dir l’home mentre es bufava els dits de les mans per fer-los entrar en calor.
-Mama, mama –va dir el fill gran-, és el jutge que va tancar el pare.
-Si us plau, pel que més vulgueu, ens esperen a sopar els nostres pares. I essent un dia tan assenyalat...
A la mare se li van desvetllar mil renecs que lluitaven per sortir a estampar-se contra la cara de l’inesperat interlocutor, però es va saber contenir a temps.
-Tant de bo que poguéssim celebrar el Nadal tots junts amb el meu home! Però resulta que vostè ens ho ha impedit. Penso que li anirà bé passar-lo en aquesta carretera mentre reflexiona una mica.
I mentre reprenia la marxa accelerant el motor del vehicle, encara li va deixar anar amb la finestra oberta:
-I encara trobo que és poca condemna per a la seva culpa!