diumenge, 13 de desembre del 2020

RONDALLA (2a part)

 EL VESTIT DEL REI QUE JA NO ERA REI

Es veu que el rei que ja no era rei però que ell es pensava que sí va insistir i plorar fins que per no haver-lo de sentir més el van deixar tornar a casa per Nadal. Perquè la gent del poble no se n’assabentés, va viatjar de nit amb un avió especial que no detectava cap radar i, tan bon punt va aterrar a l’aeroport de la capital el van fer entrar en una zona reservada a les grans autoritats del món mundial i un servei especial de protocol el va atendre amb totes les consideracions que mereixia.
El primer que van fer va ser fer-lo despullar perquè s’engiponés una vestimenta especial que incorporava una tecnologia puntera, especialment dissenyada per fer-lo aparèixer a ulls de cadascú amb una imatge diferent, la més adequada i benvolent per al cervell que la copsava i l’havia d’interpretar.
Ja li va estranyar que, en ficar-se dins la roba l’haguessin d’ajudar perquè a ell li resultava completament invisible, però avesat a viure en una realitat paral·lela on regnava la fantasia de conte, va acceptar la nova realitat sense posar-la en dubte. Ni el seu fill, ni la seva jove, ni les seves netes no van fer cap escarafall amb el resultat. Ves quina colla de samarucs per analitzar de forma racional el que veien els seus ulls!
Tot i que el rei que ara manava no ho veia del tot clar, va permetre que tota la família (la poca que els quedava, perquè entre els que havien desterrat i els que eren a la cangrí només van seure a taula quatre gats) posés davant l’arbre guarnit al menjador on havien de fer l’àpat de Nadal, i els fotògrafs autoritzats immortalitzessin la trobada.
L’endemà la foto sortia a primera plana de tots els diaris del país, i la gent obria uns ulls com taronges en veure-la, i se’ls refregaven abans de comprovar que allò que copsaven no era una il·lusió.
Per què va despullat aquest senyor que abans era rei? –demanava una nena senyalant la foto del diari que fullejava el seu pare.
Perquè d’aquesta manera no pot robar res i ficar-s’ho a les butxaques. Els de casa seva tampoc no es deuen fiar gaire d’ell. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada