PUNTUALITZEM

No hi ha cap dels tres partits que s’autoanomenen independentistes sense matisos que tingui en els seus plans l’assoliment de la independència de Catalunya durant aquesta legislatura, tot i que alguns s’entestin a fer proclames en aquest sentit. Ja seria hora que anomenessin les coses pel seu nom i deixessin d’enganyar el personal.
No hi ha cap dels tres partits que s’autoanomenen independentistes sense matisos que sàpiga explicar què significa ser fidel al mandat de l’1 d’octubre, una mena de lletania buida de contingut que fa anys que ens estem empassant i que aprofiten per guarnir els discursos més abrandats de l’independentisme.
No hi ha cap dels tres partits que s’autoanomenen independentistes sense matisos que renunciï a un altre mantra sense significat clar que ja fa temps que em cansa una cosa de no dir: “el full de ruta”. Que l'esborrin del seu argumentari i que cada partit expliqui quin “pla” té.
No hi ha cap dels tres partits que s’autoanomenen independentistes sense matisos que parli del percentatge del 52% amb l’aclariment necessari que la dada es refereix al tant per cent de votants del 14 F, aspecte que convé tenir present si ens hem de comptar per allò d’anar eixamplant la base. I així i tot, convé puntualitzar que hi compten els votants del PdCat que han condemnat a l’ostracisme.
No hi ha cap dels tres partits que s’autoanomenen independentistes sense matisos que faci mai referència als 700.000 vots independentistes perduts en aquestes darreres eleccions (un percentatge que es veurà incrementat si cal repetir-les).
No hi ha cap dels dos partits majoritaris que s’autoanomenen independentistes sense matisos que expliqui clarament que porten més de 80 dies discutint com es reparteixen el pastís dels alts càrrecs de la Generalitat. Per contra, ens maregen parlant de la funció del Consell de la República, que ara com ara només ha servit per produir targetes de fidelització i posar-les a la venda. Ho sento per en Lluís Llach que és dels encara deu anar amb el lliri a la mà.
No hi ha cap dirigent d’aquests partits polítics de què hem anat parlant que es mereixi la nostra confiança. Els dels altres partits ja ni els esmento. Molt haurien de canviar les coses perquè poguessin recuperar-la. Ara com ara ho veig extraordinàriament difícil.
Han aconseguit que em lliurés a l'escepticisme més complet.