DESPESA MILITAR

Que la despesa militar aquest any s’incrementi un 9% amb tota la que ens està caient a sobre és d’una immoralitat superba. I que això ho permeti el “govern més progressista de la democràcia” és un fet per al qual no trobo apel·latius adients, perquè els que hauria de posar-hi em farien mal a les orelles.
Quan un s’assabenta que tenen  prevista una despesa de 514 milions d’€ per comprar helicòpters de guerra (que es veu que és el pressupost anual de l’Hospital Clínic, per posar un exemple), què ha de pensar? La resposta és evident: que no estem en bones mans. Que si tots els milers de milions que han de venir d’Europa per fer front a la necessària recuperació de l’economia els han de gestionar els qui mantenen aquest ordre de prioritats, la cosa anirà de mal borràs.
I mentrestant, els ciutadans a fer la viu-viu com puguin, cobrant les pagues dels ERTO amb mesos de retard, l’ingrés mínim vital amb percentatges mínims d’aplicació, subvencions als damnificats pels tancament insuficients i tocatardanes...
Estic convençut que si s’eliminen les pensions vitalícies que tots sabem, si es talla de soca-rel el frau fiscal, si s’eliminen les trampes legals d’evasió d’impostos que apliquen les empreses i gran fortunes, si s’eliminen institucions caduques i innecessàries, si s’eliminen tots els assessors dels càrrecs polítics que cobren una morterada, si es posa seny en la despesa aplicant criteris de prioritat i transparència, si s’exigeix  a la banca que torni els 60.000 milions d’€ amb què l’estat els va rescatar... (podria seguir la llista, però em sembla que amb això ja n’hi ha prou) hi ha diners suficients per tirar endavant aquest país, segur.
I, per déu, que reconverteixin la indústria armamentista del país, que els posin a fabricar bicicletes, per exemple.