PONGAMOS QUE HABLO DE MADRID

Estava cantat: “allò” d’allà al centre, que es considera el melic d’un estat en fallida democràtica, econòmica i social, és un món a part que es regeix per una suposada lògica que la resta de mortals no podrem arribar a comprendre mai del tot.
Un personatge de sarsuela de tercera regional que a banda de fatxenderia no té res més a oferir, perquè els seus raonaments són escandalosos i la seva capacitat de gestió pública ratlla la immoralitat, guanya les eleccions a Madrid perquè s’ha ficat el personal a la butxaca mantenint els bars oberts “contra viento y marea”, un extrem sembla ser molt ben valorat pels seus súbdits. Ha convertit aquesta decisió en una bandera de la llibertat i de la lluita contra el comunisme, i li ha funcionat. No es pot ser més simple, i també més ximple en el cas dels que l’han votat.
Com a danys col·laterals, també ha aconseguit enviar Ciudadanos a la màquina de triturar documents caducats, transferir Pablo Iglesias a la paperera de la història, ignorar la Monasterio de VOX, fotre un clatellot als sociates que ja els tremolen les orelles, i posar en alerta el seu president Pablo Casado que ja no les té totes a l’hora de prendre decisions. Jugada mestra. A veure si la IDA resulta més intel·ligent del que sembla quan parla. A mi em comença a fer una mica de por.
De rebot, com a danys col·laterals més perifèrics, em temo que hi haurà tancament en banda dels sociates pel que fa a la taula de diàleg, ajornament sine die dels indults que han de tramitar, replantejament de les aliances que li permeten governar... Ara els toca fer contents els més xovinistes de les seves files per reforçar la figura de Pedro Sánchez, i qualsevol concessió als catalans seria una traïció imperdonable.
I aquí deixant que plogui, com si el temps no corregués, empantanegats en discussions bizantines que impedeixen formar govern.