PASSI-HO BÉ, MONSIEUR

Amb tots els merders que s’han muntat aquestes darreres setmanes, ens ha passat per alt un personatge que mereix un tractament a part: un tal Manuel Valls, exprimer ministre francès que va provar de fer fortuna travessant els Pirineus i instal·lant-se a despeses pagades a casa nostra, amb la voluntat de frenar el dimoni independentista que campava pel país dels seus avantpassats.
A fe de déu que va aconseguir barrar el pas d’Esquerra Republicana a l’alcaldia de Barcelona, que va regalar a Ada Colau, però al preu d’una aliança amb Ciutadans que va durar quatre dies. I s’ha acabat l’aventura catalana (o espanyola, perquè el noi tenia aspiracions d’assolir altes quotes al poder central de l’estat), i se’n torna a la seva estimada França amb la cua entre cames, conscient que aquí no hi té res a fer i sabedor que els comptes de la seva campanya estan sent investigats perquè hi ha aspectes poc clars. Una altra rata que fuig. 
Passi-ho bé, monsieur; no el trobarem gens a faltar.