REFLEXIONS DE JUBILAT, 78

EL CATALÀ, OFICIAL A EUROPA?

Una cosa sí que tinc clara: no serà oficial fins que també ho sigui al Congrés i al Senat espanyols. No poden anar a Europa a demanar l’oficialitat del català i que els diguin: “I com és que a casa seva el consideren impropi a les seves institucions?”
Ara, donar-se-les de pinxo dient que ja s’havia demanat i la resposta havia estat negativa perquè s’havien de modificar no sé quins tractats, per acabar descobrint-se una altra mentida, perquè ja se sap que abans s’atrapa un mentider que un coix, i acabar de perdre la poca credibilitat que tenien els d’allà a Madrid, és d’una insensatesa o un desvergonyiment lamentables.
Que només cal que ho aprovin els 27, que ja sabem que no és fàcil, i ens regalarien un caramel que ens faria molt feliços durant una temporada.
I ara, amb la presidència de la Unió Europea, els sociates ho tenen d’allò més bé. Però ho faran? Ai, ca! Una altra concessió als independentistes terroristes significaria una pèrdua de vots. I es veu que en van escassos.