dijous, 19 de novembre del 2020

UNA ALTRA PAUSA A L'ABECEDARI

 

UNA CAPÇANA, SISPLAU

Té una certa tendència a ensopegar de cap als llocs més inversemblants. La causa podria radicar en el fet que la seva alçada es troba una mica per sobre de la mitjana de la gent del país, però em temo que té més a veure amb el fet que els anys li han acabat conferint una tendència a acotar el cap, com si el nas li pesés més del compte, ja m’enteneu. Encara bo que s’ha anat acostumant, desproveït com va de coixí capil·lar, a portar sempre una gorra, que en temps de fred acostuma a ser de llana gruixuda i esmorteeix una mica els patacs. Per això, quan van reformar la cuina de casa i el fuster els va aconsellar que als armaris de sobre la pica hi poséssim portes basculants en vertical, va veure el cel obert en adonar-se que suprimia un punt potencial de risc de patacades imprevisibles al front o a la clepsa. Llàstima que la seva dona tingui per mal costum aixecar les portes dels armaris només fins a mitja alçada, un vici que sol generar conflictes familiars quan els toca compartir l’espai de la cuina. Ep, però no us penseu pas que sigui el perill més gran al qual hagI de fer front. Aquesta setmana s’ha cuidat obrir la clepsa amb el marc de la porta del cotxe mentre aspirava la tapisseria dels seients; porta un nyanyo al front resultat de l’impacte contra la cantonera de la campana extractora quan es va atansar a l’olla que feia la xup-xup per comprovar l’estat de cocció; i aquest matí ha impactat de ple cocoronell contra un prestatge que sembla haver estat instal·lat única i precisament per fer-li la guitza. Definitivament, li cal una capçana.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada