diumenge, 12 d’abril del 2020

Microconte de confinament, 24

POBRA FILOMENA!

“Renoi, quina taula més ben parada! Ves que no tinguin convidats, avui. I ja seria hora de poder veure algú diferent en aquesta casa. Quin avorriment, amb aquestes cares llargues tot el dia rondant com ànimes en pena! Ah, no. Només dos plats. Deuen celebrar alguna cosa important, perquè han posat la vaixella nova. I copes... Quant feia que no veia copes en aquesta taula? (...) Però si ella s’ha mudat i tot. I ell s’ha arribat a treure el xandall i s’ha dignat posar-se texans i camisa! Definitivament, avui hi ha festa gran. És important gaudir de novetats a la vida, altrament tot es tenyeix d’una mena de monotonia grisenca que acaba deprimint. Té, fins i tot han encès el llum gran del sostre. Merda, em sembla que m’ha descobert! Em mira i surt corrents. Filomena, cames ajudeu-me! Amaga’t rere el moble, que porta males intencions. Ja hi tornem a ser. Porta el plomall de colors. Apa aquí! La feina de dos dies a prendre pel sac. Ja és la tercera vegada que m’ho fa. Quin poc respecte per la propietat aliena. Au, Setmana Santa, dejuni i abstinència. Dos dies més sense tastar res. No t’hi estaries tu en dejú, no, malànima. (...) A veure si s’ha calmat la cosa. Han començat a sopar, per tant puc anar a fer un tomb. Si més no estiraré les cames. Merda, merda, merda! M’ha clissat. Ara sí que he begut oli. On va amb aquest pot? Això té tota la pinta de ser perillós. Filomena, resa. Arrrgh!”
–Collons d’aranya! A veure si ho he resolt d’una vegada per totes! –fa ell amb el punt de satisfacció de la feina feta.
–Aquests dies de confinament t’estan desvetllant instints salvatges. Tu més aviat eres de respectar qualsevol forma de vida –comenta ella amb un somriure a la cara–. Si fins i tot obries les finestres perquè les mosques poguessin marxar.
–Totes les coses tenen un límit. Aquesta s’estava fotent de mi. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada