A mesura que ens acostàvem a Sant Feliu, el cel clarejava i temíem fer tard a l'espectacle que havíem vingut a veure. Quan hem enfilat l'estreta carretera que puja a l'ermita de Sant Elm, l'estesa de mar lleugerament argentat per les primeres clarors s'ha mostrat esplèndid. En el moment d'asseure'ns a la barana del mirador de l'ermita, el primer punt vermell es dibuixava en l'horitzó difuminat per un lleu tel de boira. Eren encara no ben bé les 7 del matí. Cinc minuts després, l'espectacle era el de la imatge.
De vegades, llevar-se ben d'hora, ben d'hora, té el seu premi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada