dijous, 5 de juliol de 2012

UN EXVOT CURIÓS I ENTRANYABLE

exvotstjordi.jpg

El dia de Sant Jordi de l'any 1958 em vaig trencar la cama corrent a peu pla per la lliça de Can Panegre. En aquella època es tenia per costum fer prometences i vots a sants i marededéus per beneficis rebuts: es feia en forma d'exvot que es penjava a les parets de l'església, santuari o capella dedicada a qui n'era deutor. Els meus pares, agraïts per la curació completa i perfecta de la meva extremitat inferior esquerra, el mes de febrer de l'any següent van penjar aquesta foto a la paret de l'ermita de Sant Jordi de Puigseslloses amb un text que la mare m'ha prohibit que fes públic pels errors ortogràfics que conté, però que té un valor excepcional. Un text escrit en català, tenint present que va ser escolaritzada íntegrament en castellà i que només va tenir accés a la nostra llengua de forma intuïtiva i autodidacta té per a mi el valor entranyable dels versos d'Espriu: "però hem viscut per salvar-vos els mots..."

La forma com aquest exvot ha tornat a caure a les meves mans és una mica rocambolesca i no em vull allargar, però us ben asseguro que per uns moments he tornat a la meva infantesa: tots aquells records bolcats a "Arrels de pedra" prenen vida cada vegada que una imatge em transporta al meu passat més remot.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada