No cal dir que em vaig sentir enormement gratificat pel fet que encara es recordin de mi quan aviat farà cinc anys que em vaig jubilar.
Ahir, recordant la tasca que fèiem anys enrere amb el crèdit de síntesi, vaig tornar a explicar-los com es lllaurava i preparava el camp, com se sembrava a mà, la feina de les quadrilles de segadors, les batudes a l'era amb bestiar de peu rodó, la construcció dels pallers, la conservació del blat abans de dur-lo a moldre...
Em vaig tornar a sentir mestre per unes hores i això, els qui hem tingut el goig de poder gaudir de la millor professió del món, és el millor regal que se'ns pot fer. Gràcies per pensar en mi, i compteu amb la meva col·laboració mentres vulgueu mantenir aquest projecte, que em sembla especialment interessant perquè d'alguna manera permet que les noves generacions tinguin l'accés a una cultura rural que de mica en mica va desapareixent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada