dissabte, 22 d’abril del 2023

REFLEXIONS DE JUBILAT, 34

CELEBRANT SANT JORDI

Aquells que quan s’acosta la Diada Nacional de Catalunya s’omplen la boca dient que ells no ho celebren perquè no és de tots els catalans i perquè el sol esment de l’ensulsiada de Barcelona a mans borbòniques ja és una cosa que ens divideix, i són els mateixos que un mes després celebren el genocidi que van cometre a Amèrica, resulta que s’acosta Sant Jordi i, ara sí, és la festa de tots, i aquesta sí que ens uneix, etc.
Això encara es farà més evident aquest any que, en plena campanya de les eleccions municipals, no desaprofitaran ni una oportunitat de treure el nas als llocs més concorreguts, comprar roses i llibres (se suposa que en castellà i d’aquests autors mediàtics) sentint-se, ara sí, catalans per un dia. Després tornaran a muntar merder a les escoles amb el tema de la llengua, denunciaran símbols independentistes presents als espais públics i es tornaran a omplir la boca d’exabruptes contra unes persones que els fotem nosa només pel fet que som diferents, estimem de veritat el nostre país i la nostra cultura, i ens sentim maltractats des de fa tres segles.
Avui, quan sortim al carrer com cada any, ho hem de fer amb més il·lusió i convenciment que mai, perquè és una de les poques coses que ens queden. I no hauríem de permetre que aquestes persones de qui parlava toquessin ni un llibre, ni una rosa. Però som responsables, pacífics, tolerants, civilitzats, i no farem res en contra seva. Ep!, que no sé si seria millor sortir amb una escombra per si els oracles ens regalen un moment de debilitat.
Malgrat tot el que ens cau al damunt dia rere dia, malgrat aquesta genteta de qui us he parlat, TINGUEM UN BON SANT JORDI!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada