El Gurri

Haikú d'homenatge a un riu amb personalitat, l'únic que fa via de sud a nord, mentre tota la resta ho fan de nord a sud o sud-est.

Aquest riu ja havia estat protagonista d'un poema de "Concert per a ploma i veus trencades" dins el recull dedicat a Senet de Llac.

Pels ulls oberts d'un pont

bastit en temps remots,

s'escola l'aigua d'un riu que, 

tossut, impertinent, 

fa via cap al nord com si enyorés

els cimals llunyans del Pirineu

i les blanques congestes que els coronen. 

Amarat d'enyorança

del líquid transparent

que anys enrere l'omplia i el llepava,

vagareja per la plana

com si cerqués un mar inexistent.