dijous, 24 de desembre de 2015

EL POEMA D'AQUEST NADAL


NADAL A LESBOS

Vora aquest mateix mar nostre,
lluny d’aquí, però molt a prop,
un infant de pell ben bruna
tremola enmig la foscor.
La mare l’estreny amb força
emparant-lo en el seu pit
i una llàgrima s’estimba
poruga de tanta nit.
Genolls a l’arena xopa,
el pare disfressa el plor
i alça els ulls, i mira enlaire
per fugir de la tristor.
I un àngel d’armilla roja
s’acosta tot apressat
per ocultar tanta angoixa
amb un gest esperançat: 
posa damunt les espatlles
dels nàufrags de cor glaçat
un lleu mantell fet de somnis
amb un fi reflex daurat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada