divendres, 14 de febrer de 2014

LLUNA PLENA (Sonet)










Gronxa en el buit la lluna falaguera
que t'ha acostat al meu capteniment
i et fa l'ullet mentre somriu i espera
la teva empenta dins el firmament.

Guaita el teu cos per la finestra oberta
i et descobreix en un gemec pregon:
somni plaent del qual mai no desperta
aquell qui sap que anhela tot el món.

Gaudi dels ulls la teva pell tan bruna,
que deixes veure entre llençols absents!
I l'astre etern emprèn el viatge amb una

gelosia extrema mastegant moments.
Gentilesa breu de la pell de pruna
que m'empresona tots els pensaments!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada