de més de dos
mil·lennis
hem arribat a
aquest Nadal
amb les mans
buides,
un cor d’incert
batec
i els ulls
d’infant incrèdul.
Aquell qui volgué
néixer
al més humil
indret
d’aquesta terra
esquerpa
per dir-nos el
camí
deu plorar amb
desconsol
la nostra
estupidesa.
I si, despullats
de tot,
recomencem de
ferm
l’humil sender perdut,
endevinem el mot
sincer,
trobem
l’acollidora mà,
i al capdavall esdevenim humans?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada